dilluns, 27 de desembre de 2010

Etapa 21: Burgos - Castrojeriz, 181210




Em va anar d'un pèl que no em deixessin pernoctar a l'alberg de Burgos -faltaven 5 minuts per les 22:00 quan hi posava els peus allí, un cop vaig deixar el cotxe venint des de La Almunia de Doña Godina-. Immediatament després entrava un peregrí suec que havia sortit de l'alberg per anar a buscar alguna cosa de teca.

La resta dels peregrins -no més de cinc peregrins en total-ja eren als seus llits, tots ubicats en la tercera planta d'aquest nou alberg, que aparenta ser un hotel renovat, vam fer nit plàcidament malgrat el bullici d'un divendres qualsevol al centre de Burgos.


Aquest serà l'inici d'un tram que fins ara no havia fet mai en els meus anteriors dos Camins: la distància que dista Burgos de Lleó és totalment nova per a mi, un tram nou per descobrir.

La sortida de Burgos és més agradable que l'entrada. M'acompanya un uruguaià, en Santiago, qui com parteix amb mi les seves vivències. Creuuem plegats Villalbilla de Burgos i Tardajos, i a mig camí de Rabé de las Calzadas ens trobem al peregrí suec, l'Erik, a qui amb el seu vis-i-plau bategem com el "corb", degut a l'efecte visual que fa la seva indumentària fosca caminant darrera seu.

A Hontanas vam fer àpat plegats, on s'hi estava un peregrí murcià.

Vàrem reemprendre la marxa fins a Castrojeriz. Per la tranquila carretera, que passa pel convent de San Antón, vaig estar cercant un missatge de "Ànims Carles" que hi devia estar en la part de darrera d'un senyal triangular de tràfic -s'havia escrit al setembre del 2007-, però que ja no hi era. Havien substituït les senyals per unes de noves.

A l'alberg de Castrojeriz vàrem coincidir amb en Leandro, un argentí afincat a Barcelona -ex-jugador de rugby amb la secció del Barça-, que inicià el tram Burgos-Lleó, l'únic que li faltava fer per completar tot el Camí, ja que fins llavors havia fet Saint Jean Pied de Port-Burgos i Lleó-Santiago..tal com havia fet jo en els meus anteriors dos Camins.






Ver mapa más grande

A long December and there's reason to believe
Maybe this year will be better than the last
I can't remember the last thing that you said as you were leaven'
Now the days go by so fast

(Counting crows, "A long december")

diumenge, 26 de desembre de 2010

Etapa 20: Agés - Burgos, 081210



Dia 8 de desembre, dia de la Immaculada Concepció. Segon dia amb la peregrina Maca fent-me costat. El camí cap a Burgos des d'Agés passa per Atapuerca, poble amb uns jaciments prehistòrics declarats com Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l'any 2000. El trajecte és plàcid, tot i el fred.

A Orbaneja tenim la sort d'assistir a missa, curiosament, a l'Ermita de la Immaculada. El mossèn ens explica la història d'aquella ermita, que havia estat possessió d'un marquès que tenia a Orbaneja una casa d'estiueig on hi va fer construïr una ermita, que més endavant va passar a pertànyer a l'església.

El camí cap a Burgos des d'Orbaneja passa ràpida, tot i que l'arribada no és agradable pel fet d'atravessar per un polígon industrial.

A l'alberg de Burgos vam conèixer un matrimoni francès que celebrava el seu 50è aniversari de casats fent el Camí des de casa seva en bicicleta. Enhorabona a aquesta parella de peregrins per la seva gesta i trajectòria viscuda plegats!


Donar les gràcies a la peregrina Maca per la seva companyia durant aquests dues jornades.


Ver mapa más grande

There'll come a time when all of this is over
Something else will grow and take it's place
The brand new car:scrap metal in a junkyard
The children playing will grow up and leave home
Put it away this dream you can't stop dreaming
Put it away this anger and desire
The open road is infinitely hopeful
Take all those memories and throw them in the fire

And don't hurt yourself
Don't hurt yourself
Don't hurt yourself anymore

There's old man on a warm and sunny island
No job, no money, just a smile to call his own
Know what he says?. "The past will only haunt you.
Live for today. Each day's an open door

(Marillion: "Don't hurt yourself")

Etapa 19: Redecilla del Camino - Agés, 071210 (La Tradició de Villambistia)



El peregrí que normalment m'acompanya en les seves lectures d'aquesta web, ja sap de què parlo quan em refereixo a la Tradició de Villambistia, però pels que no la coneixeu us diré que, segons explica la llegenda, tot aquell peregrí que en el seu recorregut cap a Santiago passa per la localitat de Villambistia i sumergeix el seu cap en la font que hi ha al poble, aconsegueix arribar a Santiago. O sigui, que a dalt teniu la prova. Ara només em cal caminar unes quantes jornades més perquè la llegenda sacompleixi.

En aquest recorregut em va acompanyar la peregrina Maca. Com va fer en Jucasel en el seu moment, el suport d'amics peregrins sempre dóna alè per seguir endavant i fer que el Camí es faci més curt!

El Camí fins a Villafranca Montes de Oca transcórrer a bon ritme amb la peregrina Maca, per tal que els posteriors dotze kilòmetres d'ascens des d'allí fins arribar a San Juan d'Ortega no m'enxampin enmig de la negror de la foscor.

A San Juan d'Ortega, l'antic alberg conduït pel traspassat mossèn que oferia sopes d'all als peregrins roman tancat, fent doncs que l'etapa es prollongués fins Agés, on hi ha un nou alberg municipal molt ben acondicionat.


Ver mapa más grande

¿Cuándo vas a venir otra vez por aquí?
Cuando gire el poniente en tu cuello.
Tu tenias que hacer lo que habia que hacer
pero el mundo nunca era un pañuelo
(Quique González, "La luna debajo del brazo")

Etapa 18: Nájera - Redecilla del Camino, 071110



A Nájera va despertar el dia plovent. Terreny enfangat, però no era motiu suficient per fer que l'Elsa no caminés descalça com solia fer durant el Camí, pel simple fet de sentir-se formant part de la Mare Terra. Vaig aprendre a caminar al seu ritme, a ser una mica menys impacient.

En un bar d'Azofra retransmetien per la tele els actes preliminars de la benedicció del San Pare de la Basílica de la Sagrada Família. El recorregut requeria reprendre la marxa fins a Cirueña i després fins la Compostela Riojana, és a dir, Santo Domingo de la Calzada, on em vaig acomiadar de les meves companyes de viatge durant aquests darrers dos dies, per caminar sol fins a Redecilla del Camino -final d'etapa-, no sense perdre'm abans aturar-me al típic Bar El Sindicato a Grañón, on ens havíem estat divertint-nos de l'ambient autòcton tres anys endarrera, i que ara ho recordava sol amb anyorança.


Ver mapa más grande

What you feel is what you are
And what you are is beautiful
May do you wanna get married
Or run away
(Goo Goo Dolls, "Slide")

Etapa 17: Logroño - Nájera, 061110




El peregrí no té edat. Cada peregrí té un motiu per estar caminant. Hi ha quelcom que ens impulsa a fer-ho. Temps de reflexió, lluny de ser merament una excursió estiuenca o un esport, tot respectable en qualsevol cas. En la tesis de Nanna K.JØrgensen (cum laude a la Universitat de TrØndheim, Noruega) en parla d'impuls en fer el Camí, en búsueda del benestar, també espiritual, basades en estudis de camp.

I el fet de veure un peregrí amb adult estat de jubilació, provenent d'un país estranger (Alemania), sense telèfon a sobre per estar concentrat en el que feia, desclaç, adolorit per unes botes que duien massa kilòmetres a sobre, em convida a reflexionar un altra vegada de que això té un sentit. Admirable, Edgar!

Més endavant em trobaré a la Elsa (EEUU) i a la Judith (Canadà), amb les que caminaré fins arribar a Nájera i amb les que coiniciré durant la jornada següent, que treballen juntes en una associació als EEUU d'autoajuda a nens desfavorits, en excursions per les muntanyes.


Ver mapa más grande

I go to put my arm around you
and you give me a look like I'm way out of bounds
well you let out one of your bored sighs
Well lately when I look into your eyes
I'm goin down
(Bruce Springsteen, "I'm goin' down")

Etapa 16: Alcanadre - Logroño, 260910



Etapa que ja em conectarà amb el Camí francès, a Logroño. Sortim ben d'hora en Josep (amb el seu carro-transportador-de-motxilla), en Jaume i jo per arribar tots plegats fins a Arrúbal. Allí, deprés d'esmorzar, en Jaume reprendria el Camí amb un pèl més de pressa per tal d'agafar un autocar que el duria cap a Irún i poder començar el Camí del Cantàbric. En Josep i jo continuaríem junts fins arribar a Logroño. Allí ell aniria a visitar uns amics seus i jo agafaria el cotxe que havia aparcat el dia anterior per anar a cercar a dues peregrines molt especials que estaven fent el Camí en etapes diferents: primer cap a Azofra on es trobava la Jola,de qui em vaig alegrar molt de veure després de tant de temps, i després anar per trobar-me amb la Nanna, a Burgos, punt on ens havíem separat el dia 24 d'agost del 2007 i ara ens retrobaríem fent Camí, a la Catedral i després a sopar al Restaurante Don Nuño, tal com havíem fet uns anys abans.

Fins a Logroño el Camí es va fer molt agradable, tot i que a Recajo una aturada a la benzinera, va anar molt bé per agafar forces a base de Coca-Cola pel tram final.


Ver mapa más grande

Azofra,260910

Yeah, I have a notion of moving around in circles
Things just keep getting worse and worse
'Til they get all the way around
And then everything turns out alright
(Madrugada, "Norwegian hammerworks")












Burgos,260910

Don't you know that I'll be around to guide you
Through your weakest moments to leave them behind you
Returning nightmares only shadows
We'll cast some light and you'll be alright for now
(Jose González, "Crosses")

Etapa 15: Calahorra - Alcanadre, 250910

Amb el temps que et deixa una altre dissabte treballant a la feina, agafes el cotxe capa l'hora de dinar i t'en vas fins a Logroño, per aparcar-lo prop de l'estació de busos i agafar un bus fins Calahorra per començar l'etapa, i poder arribar fins allà on les tres hores de llum solar et puguin deixar: objectiu Alcanarre.


Baixar de l'autocar, motxilla a l'esquena i comença a caminar per creuar Calahorra. La ruta solitària i plàcida, accelerada per les circumstàncies. La llum solar aguanta al ritme que camines, sense angústia però amb l'escasa tranquilitat que dóna tenir una petita lot que pugui fer llum per si de cas. Però el trajecte no té pèrdua i a les vuit del vespre ja entrava a Alcanarre, que té una església romànica que és una joia, l'església Santa Maria de la Asunción, on el seu mossèn em convida a una petita xerrada i posar-me el segell de peregrí.


A l'alberg municipal,les antigues estances pels ferroviaris de la RENFE,coincideixo amb dos peregrins catalans, en Josep i en Jaume, i anem a sopar tots plegats.

Aquests dos peregrins, entusiastes de conèixer món, agraïts del què la vida els ha deparat, sabent valorar cada instant, en cada indret del món.



Ver mapa más grande

All around the world, you've got to spread the word
Tell them what you've heard
We're gonna make a better day
All around the world, you've got to spread the word
Tell them what you've heard
You know it's gonna be o.k.

(Oasis, "All around the world")

diumenge, 12 de setembre de 2010

Etapa 14: Alfaro - Calahorra, 050910



D'Alfaro a Calahorra només hi ha un punt de descans, que sitúa just a mig camí. Diumenge a primera hora, al sortir d'Alfaro, a benzinera sortint del poble, al costat de la plaça de braus, és el perfecte recurs per agafar una coca-cola i alguna cosa per menjar.

Seguint al costat de la via del tren s'hi arriba a Rincón de Soto. Allí parada per entrepà i seguir ruta cap a Calahorra. Després de passar per una casa en ruïnes, no són 0,7 sinó 2,7 els kilòmetres que calen caminar per passar per davant de la finca de Tío Simón, ja força a prop de Calahorra.

Els horaris de tren de tornada des de Calahorra fins a Ribaforada van condicionar que haguéssim d'anar directament a l'estació de tren en comptes d'entrar al poble.
El tren de les 14:50 ens va dur a Ribaforada, on vam fer "la millor jerra freda de clara" que mai no ens havíem pres. Ens va sentir a glòria.

Gràcies a jucasel vaig passar dues etapes molt especials d'aquest Camí. Moltes gràcies, jucasel!


Ver mapa más grande


I wish I was the brakeman
on a hurtlin' fevered train
crashing a-headlong into the heartland
like a cannon in the rain

(The Waterboys, "The fisherman blues")

Etapa 13: Ribaforada - Alfaro, 040910




S'aixeca a les 05:00 am. Agafa un tren a les 06:00. A les 08.00 m'espera assegut a un dels bancs de l'estació de Delícias abans d'anar plegats en cotxe fins Ribaforada, on començarem un cap de setmana de Camí plegats. És en jucasel, qui sinó?!. Estaria acompanyat de qui fa temps em va parlar del Camino per primera vegada!. Un expert! Un Amic!.

Deixàrem el cotxe a l'estació de Ribaforada i, després d'un entrepà de xoriço, vam emprendre la caminata. Seguint el Canal Imperial , xerrant, de seguida vam arribar a Tudela. A Tudela vam anar al bar Isdidro -després d'un primer intent fallit per fer un entrepà a un bar prop de l'església de Magdalena-, a la plaça on hi ha la catedral, on ens vam barrejar amb els convidats a un casament que estaven fent temps fins que no arribava l'hora, i on fan uns entrepans que no es poden deixar de tastar.

De Tudela fins a Castejón era qüestió de seguir el canal i la via del tren. Descans a un bar amb una jerra de clara entre les mans, és una bona forma per recuperar i fer la darrera atacada fins Alfaro. Deixant Castejón hi ha al pas unes bodegeues abandonades però que curiosament tenen els jardins ben cuidats amb uns vinyes. Som al setembre i les vinyes ja es veuen carregades de raïm, a punt de fer la verema. El tram de Castejón fins Alfaro es fa tota l'estona per carretera, el pitjor de la jornada, especialment quan els cotxes que passen pel costat sobrepassen el llindar dels 60 permesos en aquell tran de carretera.

A l'arribar a Alfaro un cartell ens avisa que és una ciutat antinuclear. Ens dirigim al centre on hi ha la Colegiata de San Miguel. Just davant, al centre d'informació turístic, segellen la credencial i ens deixen la clau de l'alberg municipal, que hi ha al costat de l'oficina de la policia, on pernoctarem.

A l'alberg, després d'una dutxa i de conèixer un matrimoni del Pla de Santa Maria ens vam disponsar a anar a un bar i fer unes tapes, mentres vam veure el partit del Mundial de bàsquet Espanya-Grècia.


Ver mapa más grande

We've got to hold on to what we've got
Cause it doesnt make a difference
If we make it or not
Weve got each other and that's a lot
(Bon Jovi, "Living on a prayer")

Etapa 12: Alagón - Ribaforada , 290810 (!Oh,pobre de mí!)



L'etapa inicial prevista havia d'arribar fins a Gallur, però vist que l'hora a la que vaig arribar a aquest poble era d'hora i preveient una etapa de Tudela a Calahorra massa llarga, vaig optar per seguir des de Gallur fins a Ribaforada, seguint pel Canal Imperial, que tota l'estona quedaria a la meva esquerra. Hi ha l'opció de creuar el Canal Imperial i arribar a Ribaforada havent passat per Mallén i Cortes, però la primera opció em permetia retallar un parell de kilòmetres.

La sorpresa a l'arribada a Ribaforada és que era el seu darrer dia de festes i estaven preparant-se per fer un encierro i cantar després el ¡Oh, pobre de mi!. A l'ajuntament l'alcadesa en persona em va segellar la meva credencial i em va oferir dos entrepans i beguda, que van fer que em recuperés, mentres esperava el tren de les 21:40 perque em tornés a Saragoosa.


Ver mapa más grande


Pobre de mí,
pobre de mi,
se han acabado las fiestas
de San Fermín

(Tradicional, "Oh, pobre de mi")

dissabte, 11 de setembre de 2010

Etapa 11: Saragossa - Alagón , 280810




A la Asociación de Amigos del Camino de Santiago de Saragossa (c/ San Vicente de Paúl,1 Entlo. /www.peregrinoszaragoza / tel. 976 292 605) hi trobareu gent sempre disposada a donar-vos un cop de mà. Prop d'allí shi troba l'alberg juvenil (Albergue juvenil Zaragoza / c/Predicadores 70/ 976 28 20 43), on fan un preu especial pels peregrins, d'uns 16 € la nit més un esmorzar.

Cal anar a cercar el riu Ebre i vorejar-lo a contracorrent per sortir de la ciutat.El riu ens farà de guia, ja que no no hi ha fletxes grogues per la ciutat. Cal reseguir-lo de ben a la vora, evitant allunyar-nos d'ell, sobretot a l'alçada de l'estació de tren Delícias on ens veuríem duts cap a la sortida però per l'autovia.
Per tant, seguint riu amunt cal anar a cercar l'inici de les fletxes, que les trobem un cop hem passat pel Polisportiu del Ebro, que des d'allí s'agafa la carretera que va cap a Monzalbarba.

El trajecte és força plàcid. Un cop passat Monzalbarba s'hi arriba a Utebo, un poble agradable de creuar. Després succeseix Sobradiel, amb l´'església dedicada a Sant Jaume. Seguim fins a Torres de Berrellén fins arribar com a final d'etapa a Alagón.
A Alagón no hi ha cap alberg, però sí un hostal on fan un preu especial pels peregrins (15€ la nit), que es diu Hostal Carmen i el trobareu a la Calle del Portillo -que és molt petita- amb el carrer Carrera de Caballos.



Ver mapa más grande

No és senzill saber cap on has de marxar,
pren la direcció del teu cor.
Mai no és massa tard per tornar a començar,
per sortir a buscar el teu tresor.

(Sopa de Cabra, "Camins")

diumenge, 22 d’agost de 2010

Etapa 10: Fuentes de Ebro - Saragossa, 010810 (oferiment a la Verge del Pilar)

Sensacions molt diferents les de l'inici i del final de l'etapa del dia d'avui.

Amb la pell cremada del dia anterior, vaig haver d'utilitzar una altra vegada la capelina per refugiar-me dels ratjos del sol, que no em van deixar fins a La Cartuja Blanca, on va començar a plovisquejar fins gairebé l'entrada a Saragossa.

L'arribada a El Burgo de Ebro no va ser pas fàcil. Sort en vaig tenir que un matrimoni em va donar aigua fresca i de l'ombra dels arbres que anava trobant durant el camí.
A El Burgo d'Ebro em va anar molt bé fer una parada per menjar un entrepà al casal del poble i fer una dormida resguardat del sol, sobre la gespa del parc que hi ha just davant.

El camí fins a La Cartuja Baja transcórrer paral.lel a l'autopista. Abans darribar-hi, es divisa des de lluny les torres de la Basílica del Pilar a Saragossa, que malgrat sembla com si estiguéssin a tocar, encara resta caminar ben bé 10 Km fins poder-la trepitjar.

La Cartuja Baja és un petit poble amb una placeta bonica on hi ha un bar, on vaig menjar-me unes olives que estaven boníssimes i que em van sentar d'allò més bé per continuar amb la marxa fins a Saragossa. La pluja em va trobar al sortir de La Cartuja Baja, que va anar-me molt bé per refrescar-me. Poc després de deixar enrera La Cartuja Blanca, cal seguir el recorreut GR de l'antic camí de Saragossa.

L'arribada a la plaça de La Basílica del Pilar és la la sensació més propera al que es té a l'arribada a la Plaça de l'Obradoiro de Santiago, amb una visita a La Verge per demanar forces pel queda queda de camí fins Santiago.




Ver mapa más grande


En sus ojos apagados
hay un eterno castigo,
el héroe de leyenda
pertenece al sueño
de un destino
(Héroes del Silencio, "Héroe de leyenda")

Etapa 9: Bujaraloz - Fuentes de Ebro, 310710 (segona etapa Monegros)

Durant l'etapa vaig estar recordant que va haver dos aspectes que hagués hagut d'haver près més precaucions: protegir-me del sol a base de crema antisolar i roba de màniga llarga i anar ben equipat d'aigua.

Es tracta d'una etapa en la que, per arribar a Pina de Ebro, cal trepitjar desert durant 20 Km sense poder proevïr-te d'aigua des de Venta Santa Lucía com a últim punt per comprar-ne. Si a més a més passa que aquest bar està tancat, aleshores, caminar a ple sol pel desert només amb una ampolla de 50 ml es converteix en un obligat exercici de dosificació d'aquest be imprescindible.

L'etapa transita fins a Venta Santa Lucía prop de la N-II, però suficientment lluny com per estar protegit del soroll dels camions que hi passen. De Bujaraloz fins a l'Hostal El Ciervo es fa relativament bé. A l'Hostal El Ciervo és convenient parar per descansar i carregar amb aigua, en cas que Venta Santa Lucía estigui tancat, com va ser el meu cas, en què l'arribada va ser més una frustració que no pas una recompensa, al estar tancat. Des d'allí, a les 13:15 sota un sol colpejador, vaig arrancar sabent que allò no aniria a ser fàcil, que creuar aquell desert amb poca aigua era un risc que podria evitar, però que volia fer. Portant algun kilòmetre des de Venta Santa Lucía, vaig posar-me els pantalons llargs perquè sentia el darrera de les cames i els laterals dels braços com se m'anaven escalfant i emvermellint. No duia crema protectora (gran error!. A molt darrera hora del dia anterior vaig decidir fer l'etapa aquell cap de setmana, que per motius d'agenda no havia pogut fer abans, cosa que va impedir dues coses: que la motxilla que duia al cotxe no estigués del tot equipada -des del mes d'abril que no reconduïa el Camí- i que l'amic jucasel -gran amant del Camí i que sentia especial devoció per poder creuar els Monegros- no tongués marge de reacció. Això va fer que hagués de posar-me una capelina com a única prenda per protegir-me del sol durant aquest trajecte, cosa que va fer que sués molt. Durant el trajecte, un voltor anava rastrejant les meves passes i va estar acompanyant-me durant una bona estona per allí on passava...





Cap arbre on poder descansar una estona recollit del sol abrasador, accentuava la duresa de l'etapa. Arribant a Pina de Ebro, cal creuar un polígon industrial.
Poc abans d'enfilar la carretera que dóna entrada al poble de Pina hi ha una cooperativa que fabrica oli de colça, en la que un noi em va deixar passar a les instal.lacions perquè que em pugués refrescar i on vaig comprar quatre o cinc ampolletes d'aigua i una coca-cola en la màquina de refrescs que tenen a la cantina, i que, tot i ser una màquina vella i atrotinada, em va semblar el millor dels invents de l'home, que en introduïr unes monedes tingués a les meves mans les ampolles i em pugués beure el seu contingut.

Allí mateix vaig descansar durant una hora aproximadament i vaig anar a un bar a prendre una altra coca-cola. Vaig anar a petar al bar Las Vegas, on m'hi vaig quedar una bona estina mirant el concert del Héroes del Silencio que oferien pel televisor.

Cap a les 19:45 vaig iniciar amb les forces recuperades l'útlim tram fins a Fuentes de Ebro, un tram que passa gairebé tota l'estona arrapat a les vies del tren.

PD: per als peregrins no és recomanable aturar-se al que era Bar El Ventorrillo, perquè ja no hi serveixen begudes, ara ofereixen un altra tipus de serveis...


Ver mapa más grande


Roxanne, you don't have to put on the red light
Those days are over
You don't have to sell your body to the night
Roxanne, you don't have to wear that dress tonight
Walk the streets for money
You don't care if it's wrong or if it's right
(The Police, "Roxanne")

dimarts, 20 d’abril de 2010

Etapa 8: Fraga - Bujaraloz, 170410 (Primera creuada pels Monegros)




Bon inici de jornada compartint esmorzar amb els jornalers que reben acollida per alguna nit a la Residència de les Monges del Sagrat Cor de Jesús buscant feina per la conrada en temporada de la recol.lecció de la fruita.

Des d'aquest moment restarien quatre jornades per deixar enrera Los Monegros, que en època de calor són molts durs de creuar. La temperatura i els núvols grisos van afavorir que la jornada no fos tan dura.

La sortida de Fraga es fa seguint l'antiga carretera i enfilant muntanya amunt, de forma progressiva. Són 8 kilòmetres abans d'arribar al punt en què la guia de l'edició del 2006 t'informa del Bar Ventorrillo. Però el Bar Ventorrillo ja ha passat a la història com a tal, és a dir, com a bar on parar i poder comprar una beguda, però en el que s'ofereixen altres serveis pels despistats...Vaig passar de llarg i als 5 km, ara sí, hi ha una estació de servei de Galp on s'hi pot comprar beguda i menjar (el depenent Fernando es va encuriosir per l'experiència de fer el Camí i es va oferir a portar-me en cotxe de tornada des de Bujaraloz fins a Fraga en cas que no hi hagués autobús de línia, tot un detall de generositat que finalment no em va fer falta).


Arribar fins a Candasnos era qüestió d'uns 13 km més en un tram prou pla i agradable (considerant la bona temeperatura que hi havia). A Candasnos, el bicigrino Jesús em va convidar a una pasta de carabassa bonñissima. En Jesús pretén, si les forces i les punxades el respecten, arribar fins a Finisterre. Bon camí, Jesús!

La situació de que els dos hostals de Candasnos tinguin el dissabte com a dia de descans em va fer decidir de continuar fins Bujaraloz i no fer 2 Km enrera sabent que hi havia el Hotel Cruzanzana obert. Això implicava un esforç de 24 Km extres, però donades les condiciones climàtiques favorables, les sensacions físiques i l'hora en la que em trobava, vaig voler assolir el risc d'arribar fins a Bujaraloz.

A la sortida del poble de Peñalba va començar a ploure de forma molt suau i durant poca estona. La manca de fletxes en alguns trams podien fer dubtar en algun punt creuant aquesta part de Los Monegros, però realment no hi ha pèrdua si se segueix sempre pel camí principal i no s'entra pels corriols.

Els darrers kilòmetres se'm van fer una mica pesats i a l'arribada a Bujaraloz vaig agraïr trobar ràpidament l'hostal on descansar una estona abans de que em signessin la credencial.

L'endemà, a Bujaraloz, hi passava un autobús a les 12 que em portava de nou a Fraga, on hi tenia el cotxe. I em vaig seure a les primeres files per la música que hi sonava...el xofer era fan de Los Secretos, hi teni un Cd posat -La nit anterior Los Secretos havien tocat a Barcelona (ara diuen que en Ramon Arroyo "además canta)- i vaig reconèixer de seguida la cançó només pujar a l'autobús: "No sé si se acuerda"




Ver mapa más grande


En las calles y bares miré, busqué
su huella y las veces que la creí ver
nunca era ella. Sólo quiero verla y no
sé si se acuerda, no sé si se
acuerda.
(Los Secretos, "No sé si se acuerda")

dilluns, 5 d’abril de 2010

Etapa 7: Lleida - Fraga, 040410 (Diumenge de Pàsqua)



A Messina hi viu un noi que es diu Michele. En Michele té 28 anys i ha decidit fer el Camí de Sant Jaume un cop ha acabat els seus estudis, ara no fa gaire, i dir-ho a casa seva d'un dia per l'altre. És un noi atrevit, que carrega amb una motxilla de més de 10 kilos a l'esquena perquè quan va sorir d'Itàlia no sabia en què es trobaria.
A la motxilla hi porta inclús una petita tenda de campanya. Aquesta tenda el va ajudar el seu primer dia a Montserrat. Ningú li va saber dir que hi havia cel.les pels peregrins i va haver de desenfundar la seva tenda de campanya en un càmping prop del Convent de les monges. En Michele és un noi valent.

Em vaig trobar en Michele a l'Hostal Mundial de Lleida el dia que jo hi vaig arribar. De fet, ell m'hi va trobar. Va picar a la porta de la meva cambra perquè la recepcionista argentina li havia dit que hi havia un altre peregrí.
En Michele duia un parell de dies a Lleida. Unes ampolles als peus l'havien obligat a quedar-s'hi.

L'endemà vam sortir junts, però abans de sortir, al mateix Hostal Mundial ens vam trobar amb la Teresa, una senyora que ja ha fet diverses vegades el Camí de Sant Jaume, que ha coincidit amb un dels autors de les guies del Camí, en Joan Fiol Boada i que fins i toto surt fotografiada en la publicació de Fiol del camí aragonès per Jaca.


Amb en Michele vam tenir una etapa dura. Deixar Lleida és agradable fins arribar a Alcarràs. Després es fa pesat, ja que s'ha de passar vorejant la N-II fins a l'alçada de l'Hostal Cataluña y Aragón, on s'ha d'agafar un trencall que fa enfilar per terrenys calurosos sembrats d'arbres fruiters -si és que no tens la mala sort de saltar-te alguna fletxa que no has vist i acabar passant per davant de granja de cavalls-. La baixada fins a La Lleitera ens va suposar un bon esforç. Els cacahuets, nous i rosquetes que ens havia donat uns bons samaritans, ens van ajudar a a reposar forces i energia abans de fer el darrer tram , sota un bon sol, cap a Fraga.

A Fraga hi estareu molt ben tractats. L'alberg està a càrrec d'unes monges que us atendran amb tota mena de cura. Si hi passes per Diumenge de Pàsqua et convidaran a mona i a refresc, i si hi has de fer nit, dormiràs en una habitació molt comfortable.

En Casellas, amic peregrí, anava seguint l'etapa amb interès, i es va acostar fins a Fraga per després acompanyar-me de tornada. No va ser fins al cotxe que Osvaldo havia empatat per l'Espanyol.


Ver mapa más grande


Un pianeta in un sasso, l’infinito in un passo
il riflesso di un sole sull’onda di un fiume
son tornate le lucciole a Roma
nei parchi del centro l’estate profuma.
(Jovanotti, "Baciami ancora")

Etapa 6: Castellnou de Seana - Lleida, 030410 (ISKY 2010)



Després d'esmorzar al Cafè Modern i acomiadar-me de la Sra. Dolors i el seu home, d'en Francesc i la Montse, camino novament sol en l'etapa d'aquest dia.
S'hi fa via fins a Palau d'Anglesola i fins a Bell-lloc d'Urgell s'hi atravessa camins envoltats de conreu, on m'hi entretinc parlant primer amb en Josep Maria i més endavant amb en Pere, dos pagesos de tota la vida, que coincideixen en explicar-me les dificultats per les que està atravessant el seu mitjà de vida i el sacrifici que que han hagut de fer durant 365 dies l'any, nit i dia, per regar i cuidar dels seus cultius.

El trajecte des de Bell-lloc fins a Lleida em porta el record de la Nanna, quan el vam fer junts uns quants mesos enrera.

A Lleida, un parell de noies d'un grup amb el havia coincidit durant el recorregut, em conviden a la Vigília Pasqual que se celebra a la Parròquia de Sant Ignaci de Loiola de Lleida, en la trobada de grups de joves dels jesuïtes de Catalunya.

A l'hostal Mundial de Lleida on m'hi hospedo, coincideixo amb un peregrí italià.

Decideixo anar a la Vetlla dels Jesuïtes i allí em reconeix la Nuria -qui m'hi havia convidat-, la Rosa i la Montse -que també formen part d'aquest grup-, i m'emporto la sorpresa de veure en Siscu i en Nico entre aquesta la colla del grup de jesuïtes de Balmes de Barcelona, que els conec de Brafa.


Ver mapa más grande


And I'm thinking about home
And I'm thinking about faith
And I'm thinking about work
And I'm thinking
How good it would be
To be here some day
On a ship called Dignity
A ship called Dignity
That ship
(Deacon Blue, "Dignity")

Etapa 5: Cervera - Castellnou de Seana, 020410 (Divendres Sant)

A Cervera m'hi sento com a casa. En Xavier ja forma part del meu Camí. Un peregrí. Un amic.

A primera hora dels divendres hi planten un mercat a Cervera. T'hi entretens a comprar un parell de plàtans pensant en la jornada i aprofites per fer una visita creuan-te a la porta amb els feligresos que acaben d'assistir al Via Crucis.
I t'hi trobes en Xavier.
En Xavier em suggereix anar a casa seva i saludar la seva dona, la Carme, que m'havia estat acompanyant a la parada del bus de Cervera el diumenge anterior, passant fred i amb un refredat. Hi anem i ens n'alegrem en veure'ns. Però en Xavier és un amant del Camí (assossiació dels amics del Camí de Sant Jaume de Cervera http://cami-sant-jaume-cervera.blogspot.com/), però sobretot, és un amant dels peregrins, i decideix acompanyar-me durant l'etapa fins a Castellnou de Seana. Increïble!
Aquest cop no em calia preocupar-me de seguir les fletxes grogues perquè en Xavier es coneix el recorregut pam a pam fins Castellnou.
Durant el trajecte, en Xavier m'explica el que anem trobant pel camí, coneixedor de la zona, com el Canal d'Urgell i les seves sèquies, el tractament de la terra i l'alimentació dels animals de granja, el campanar tort de Vilagrassa, també consells de feina, però sobretot, gran paciència per escoltar-me i ser un gran Guia.
A Castellnou vam arribar i vam anar al Cafè Modern, regentata per la Sra. Dolors i el seu home, la Montse i en Francesc, que us atendran com si fossiu de la família. De fet, a la Montse i en Francesc me'ls retrobava -i així ho vam recordar-, després que el 26 de juliol del 2008 hi vaig anar per saludar-los, ja que havien tractat la Nanna ,el dia abans, quan ella feia el seu Camí Català.

Via Crucis pel poble i a dormir a l'alberg pels peregrins, al costat del poliesportiu.

Al Cafè Modern us podran avisar en Joan, de l'Ajuntament de Castellnou de Seana, perquè us deixi les claus de l'alberg.




Ver mapa más grande


There is a message in the wires,
and I'm sending you a signal tonight,
You don't know how desperate I've become
And it looks like I'm losing this fight
(John Waite, "(I Ain't) Missing You")

diumenge, 28 de març de 2010

Etapa 4: Igualada - Cervera, 270310



He tingut la sensació d'haver caminat per una etapa dicotòmica, amb un primer inacabable i pesat recorregut vorejant la carretera nacional II des des de Jorba fins a La Panadella i després per un agradable tram atravessant pobles i corriols de muntanya fins arribar gairebé a Cervera.

Poc després de sortir d'Igualada, m'ha fet especial il.lusió passar per la preciosa Ermita de Sant Jaume de Sesoliveres i fer-me una composicìó del lloc on es van casar dos autèntics peregrins.

El tercer carril de la tant antigament transitada carretera nacional, ha servit per traçar el recorregut del Camí de Sant Jaume des de Jorba fins La Panadella.

Una petit descans a Santa Maria del Camí -fent cas dels consells d'expert- és obligat per poder fer una bona continuació fins La Panadella, lloc de parada per menjar un entrepà.

A partir de La Panadella, un ja es pot oblidar de tenir l'asfalt com a veí inseparable, ja que hi ha un camí de terra que transcórrer a través de bosc i corriols molt ben senyalitzats. Aquesta senyalització del traçat és mèrit del Sr.Xavier -i de la seva senyora-, un gran amant del Camí de Sant Jaume que vaig tenir la sort de conéixer al Convent de les germanes de la Sagrada Família de Cervera - ara també habilitat com alberg pels peregrins-.

Pobles com Pallerols, Sant Antolí, Hostalets, Sant Pere dels Arquells i Vergós es fan molt agradale d'atravessar i visitar. A l'arribada a Cervera cal fer un petit esforç més per la pujada fins el carrer Major, després d'haver psssat per la Universitat i pel Casal de la Vila.

Sorpresa inesperada de trobar-me la Montserrat, Mare Superiora del Convent de les monges de l'ordre de La Sagrada Família, amb qui la meva germana va compartir un any a Nsork (Guinea Equatorial), quan estava xerrant amb el Sr. Xavier mentres em dispensava un segell a la credencial. Després, el Sr. Xavier i la seva dona, la Sra. Carme, em van acompanyar a la parada de l'autobús i em van fer companyia gairebé una hora, aguantant el fred, fins que, finalment, van marxar.
Era tard i l'autobús no venia. La situació no pintava bé, però de sobte el Sr. Xavier va aparèixer i em va dur en cotxe fins a Igualada...vaig fer un Amic!



Ver mapa más grande

Should turn dark and full of clouds
And that old north wind should begin to blow
Keep your head together and call my name out loud
And soon I will be knocking upon your door.
(James Taylor, "You've Got A Friend")

dilluns, 22 de març de 2010

Etapa 3: Monestir de Montserrat - Igualada, 210310



La sortida de Montserrat s'inicia pel Camí dels Degotalls. De seguida cal trepitjar carretera avall fins arribar a Santa Cecília, on comença el GR Camí de Can Maçana. Dos kilòmetres més enllà s'arriba a Sant Pau de la Guàrdia, on les cames demanen un descans, i no hi ha millor lloc de fer-lo que al Celler del poble, agafant forces, com el dia anterior, amb dues torrades de llonganissa i fresquíssimes coca-coles.

Cap a Castellolí la ruta transcórrer amb alternances de carretera i caminets, a través de bosc o seguint paral.lels a l'Autovia Barcelona-Lleida. A Castellolí es respira ambient de motos de trial -per alguna cosa deuen tenir un circuit a la vora del poble-. El darrer tram -¡...titu...cap a Igualada!- és una mica ferragós, segurament provocat pel cansament i per l'avorrit paisatge en atravessar el polígon industrial a Òdena, just abans d'entrar a la ciutat d'Igualada. Seguint les fletxes grogues s'arriba a la Basílica, que no és d'estranyar que estigui tancada a les 16:00 d'un diumenge, però que retrocedint fins a la Parròquia de la Soletat, el seu rector t'obrirà la porta per estampar-te el segell a la credencial.



Ver mapa más grande

Ens retrobarem, ara hem de fer camí
i tu, tu ja ets part de mi.
Plou, escric en un paper
totes les coses que ja no vull ser
Sóc, sóc a mig camí.
(Gossos, "Dia 1")

Etapa 2: Terrassa - Monestir de Montserrat, 200310



Després de l'estrena de la setmana anterior, ara tocava el repte de saber arribar a Montserrat amb el propòsit de no perdre'm, malgrat les bones indicacions que em va donar en Josep Mª Solà -un expert en pujades a Montserrat- i les referències d'anteriors pujades en colla al Monestir.

Deixant l'estació a la Rambla de Terrassa, vaig anar a buscar el Parc de Sant Jordi per sortir de la ciutat pel carrer de Sant Marc, i creuar ,després,la via del tren i la immediata riera i més enllà, el Camí de Can Gonteres. El Camí vell a Vacarisses des de Terrassa està molt ben senyalitzat, encara que un pot anar a petar a Can Serra en comptes de Vacarisses per alguna no interpretació del senyal. El cas és que a Can Serra, pots comptar amb l'ajut dels seus habitants perquè t'assenyalin la direcció cap a Monistrol, i de pas, que reomplin les dues botelles buides amb aigua fresca de casa seva (gràcies, Manel!). Un cop vaig agafar el GR 96, només calia esperar que les cames aguantessin una mica més fins arribar al poble de Monistrol.

Un cop a Monistrol, una torrada de fuet i una coca-cola em van donar energia per pujar fins el Monestir.

La casualitat va fer que fos aquest dissabte quan es beneïa el nou orgue que hi ha a la Basílica. Mentres els bancs de les primeres files s'acabaven d'omplir amb les autoritats del dia en tal acte, els darrers devots que estàvem a la cua per visitar la Moreneta, contemplàvem amb admiració el nou orgue, al seu pas.

Agraïments a en Carles i la MªÀngels del Centre de Coordinació Pastoral pel seu acolliment.



Ver mapa más grande


I just got lost
Every river that I tried to crosss
Every door I ever tried was locked
oh and I'm just waiting 'til the shine wears off
(Coldplay, "Lost")

diumenge, 14 de març de 2010

Etapa 1: Barcelona - Terrassa, 130310



Inici del Camí a les 7.15 carrer Independència amunt, amb la motxilla a l'esquena. El Camí passava per trovar l'origen del GR a Montbau per creuar Collserola, pensant que faria via si trencava pel barri del Carmel per arribar aquest punt, sense reparar que em podria perdre, només començar, en la meva pròpia ciutat. Un veí del Carmel, el Sr. Josep Mª, es va convertir en la primera llum del Camí en auxiliar-me en el meu enclavament dins el tortuós barri, acompanyant-me fins el Mercat, on hi havia sortida directe cap a la Ciutat Sanitària de la Vall d'Hebró.

Ja fent fent camí pel GR, els efectes de la nevada històrica que havia caigut el passat dia 8 de març es deixaven veure: una gran quantitat d'arbres interrompien el pas constantment a la gent que transitava a peu i amb bicicleta pels camins.
La ruta em va portar amb gran sorpresa cap a la preciosa Ermita de Sant Medir, a 10 minuts de Can Borrell, on l'olor a butifarra i carn a la brasa a quarts d'onze feia despertar encara més la gana, que vaig reprimir per seguir fent via per arribar a Sant Cugat, on vaig fer parada al Monestir. Sortida de Sant Cugat per l'Avinguda Francesc Macià enfilant cap a l'estació de Sant Joan, deixant al pas el Car i el Col.legi Viaró, RTVE, HP i el Col.legi Japonès, seguint les senyals en direcció cap a Les Fonts de Terrassa. Des d'allí, només calia cobrir el darrer tram fins a Terrassa.


Ver mapa más grande

Peluqueras y soldados,
no hay sitio para los dos,
mi daikiri blues en la noche del sábado
para mojarte los labios.
Mi daikiri blues en la noche del sábado,
para mojarte los labios...
(Quique González,"Daikiri blues")

divendres, 12 de març de 2010

2010: Any Xacobeo


Encara no sé com, ni si tan sols podré acabar-lo durant aquest any Xacobeo, però he sentit l'impuls i necessitat de començar a caminar demà mateix, sense tenir gaire preparats ni els grans ni els petits detalls per cobrir la primera etapa, però amb la consciència de fer un nou Camí de nou, amb motius renovats i amb els de sempre, aquest cop sortint des de casa -intentant seguir les passes de qui fa cinc anys em va motivar- per intentar arribar, tant de bo, a Santiago.


And you know it's time to go
Through the sleet and driving snow
Across the fields of mouring
Light in the distance

And you hunger for the time
Time to heal, desire time
And your earth moves beneath
Your own dream lanscape

(U2, "A sort of homecoming")