dimarts, 20 d’abril de 2010

Etapa 8: Fraga - Bujaraloz, 170410 (Primera creuada pels Monegros)




Bon inici de jornada compartint esmorzar amb els jornalers que reben acollida per alguna nit a la Residència de les Monges del Sagrat Cor de Jesús buscant feina per la conrada en temporada de la recol.lecció de la fruita.

Des d'aquest moment restarien quatre jornades per deixar enrera Los Monegros, que en època de calor són molts durs de creuar. La temperatura i els núvols grisos van afavorir que la jornada no fos tan dura.

La sortida de Fraga es fa seguint l'antiga carretera i enfilant muntanya amunt, de forma progressiva. Són 8 kilòmetres abans d'arribar al punt en què la guia de l'edició del 2006 t'informa del Bar Ventorrillo. Però el Bar Ventorrillo ja ha passat a la història com a tal, és a dir, com a bar on parar i poder comprar una beguda, però en el que s'ofereixen altres serveis pels despistats...Vaig passar de llarg i als 5 km, ara sí, hi ha una estació de servei de Galp on s'hi pot comprar beguda i menjar (el depenent Fernando es va encuriosir per l'experiència de fer el Camí i es va oferir a portar-me en cotxe de tornada des de Bujaraloz fins a Fraga en cas que no hi hagués autobús de línia, tot un detall de generositat que finalment no em va fer falta).


Arribar fins a Candasnos era qüestió d'uns 13 km més en un tram prou pla i agradable (considerant la bona temeperatura que hi havia). A Candasnos, el bicigrino Jesús em va convidar a una pasta de carabassa bonñissima. En Jesús pretén, si les forces i les punxades el respecten, arribar fins a Finisterre. Bon camí, Jesús!

La situació de que els dos hostals de Candasnos tinguin el dissabte com a dia de descans em va fer decidir de continuar fins Bujaraloz i no fer 2 Km enrera sabent que hi havia el Hotel Cruzanzana obert. Això implicava un esforç de 24 Km extres, però donades les condiciones climàtiques favorables, les sensacions físiques i l'hora en la que em trobava, vaig voler assolir el risc d'arribar fins a Bujaraloz.

A la sortida del poble de Peñalba va començar a ploure de forma molt suau i durant poca estona. La manca de fletxes en alguns trams podien fer dubtar en algun punt creuant aquesta part de Los Monegros, però realment no hi ha pèrdua si se segueix sempre pel camí principal i no s'entra pels corriols.

Els darrers kilòmetres se'm van fer una mica pesats i a l'arribada a Bujaraloz vaig agraïr trobar ràpidament l'hostal on descansar una estona abans de que em signessin la credencial.

L'endemà, a Bujaraloz, hi passava un autobús a les 12 que em portava de nou a Fraga, on hi tenia el cotxe. I em vaig seure a les primeres files per la música que hi sonava...el xofer era fan de Los Secretos, hi teni un Cd posat -La nit anterior Los Secretos havien tocat a Barcelona (ara diuen que en Ramon Arroyo "además canta)- i vaig reconèixer de seguida la cançó només pujar a l'autobús: "No sé si se acuerda"




Ver mapa más grande


En las calles y bares miré, busqué
su huella y las veces que la creí ver
nunca era ella. Sólo quiero verla y no
sé si se acuerda, no sé si se
acuerda.
(Los Secretos, "No sé si se acuerda")

dilluns, 5 d’abril de 2010

Etapa 7: Lleida - Fraga, 040410 (Diumenge de Pàsqua)



A Messina hi viu un noi que es diu Michele. En Michele té 28 anys i ha decidit fer el Camí de Sant Jaume un cop ha acabat els seus estudis, ara no fa gaire, i dir-ho a casa seva d'un dia per l'altre. És un noi atrevit, que carrega amb una motxilla de més de 10 kilos a l'esquena perquè quan va sorir d'Itàlia no sabia en què es trobaria.
A la motxilla hi porta inclús una petita tenda de campanya. Aquesta tenda el va ajudar el seu primer dia a Montserrat. Ningú li va saber dir que hi havia cel.les pels peregrins i va haver de desenfundar la seva tenda de campanya en un càmping prop del Convent de les monges. En Michele és un noi valent.

Em vaig trobar en Michele a l'Hostal Mundial de Lleida el dia que jo hi vaig arribar. De fet, ell m'hi va trobar. Va picar a la porta de la meva cambra perquè la recepcionista argentina li havia dit que hi havia un altre peregrí.
En Michele duia un parell de dies a Lleida. Unes ampolles als peus l'havien obligat a quedar-s'hi.

L'endemà vam sortir junts, però abans de sortir, al mateix Hostal Mundial ens vam trobar amb la Teresa, una senyora que ja ha fet diverses vegades el Camí de Sant Jaume, que ha coincidit amb un dels autors de les guies del Camí, en Joan Fiol Boada i que fins i toto surt fotografiada en la publicació de Fiol del camí aragonès per Jaca.


Amb en Michele vam tenir una etapa dura. Deixar Lleida és agradable fins arribar a Alcarràs. Després es fa pesat, ja que s'ha de passar vorejant la N-II fins a l'alçada de l'Hostal Cataluña y Aragón, on s'ha d'agafar un trencall que fa enfilar per terrenys calurosos sembrats d'arbres fruiters -si és que no tens la mala sort de saltar-te alguna fletxa que no has vist i acabar passant per davant de granja de cavalls-. La baixada fins a La Lleitera ens va suposar un bon esforç. Els cacahuets, nous i rosquetes que ens havia donat uns bons samaritans, ens van ajudar a a reposar forces i energia abans de fer el darrer tram , sota un bon sol, cap a Fraga.

A Fraga hi estareu molt ben tractats. L'alberg està a càrrec d'unes monges que us atendran amb tota mena de cura. Si hi passes per Diumenge de Pàsqua et convidaran a mona i a refresc, i si hi has de fer nit, dormiràs en una habitació molt comfortable.

En Casellas, amic peregrí, anava seguint l'etapa amb interès, i es va acostar fins a Fraga per després acompanyar-me de tornada. No va ser fins al cotxe que Osvaldo havia empatat per l'Espanyol.


Ver mapa más grande


Un pianeta in un sasso, l’infinito in un passo
il riflesso di un sole sull’onda di un fiume
son tornate le lucciole a Roma
nei parchi del centro l’estate profuma.
(Jovanotti, "Baciami ancora")

Etapa 6: Castellnou de Seana - Lleida, 030410 (ISKY 2010)



Després d'esmorzar al Cafè Modern i acomiadar-me de la Sra. Dolors i el seu home, d'en Francesc i la Montse, camino novament sol en l'etapa d'aquest dia.
S'hi fa via fins a Palau d'Anglesola i fins a Bell-lloc d'Urgell s'hi atravessa camins envoltats de conreu, on m'hi entretinc parlant primer amb en Josep Maria i més endavant amb en Pere, dos pagesos de tota la vida, que coincideixen en explicar-me les dificultats per les que està atravessant el seu mitjà de vida i el sacrifici que que han hagut de fer durant 365 dies l'any, nit i dia, per regar i cuidar dels seus cultius.

El trajecte des de Bell-lloc fins a Lleida em porta el record de la Nanna, quan el vam fer junts uns quants mesos enrera.

A Lleida, un parell de noies d'un grup amb el havia coincidit durant el recorregut, em conviden a la Vigília Pasqual que se celebra a la Parròquia de Sant Ignaci de Loiola de Lleida, en la trobada de grups de joves dels jesuïtes de Catalunya.

A l'hostal Mundial de Lleida on m'hi hospedo, coincideixo amb un peregrí italià.

Decideixo anar a la Vetlla dels Jesuïtes i allí em reconeix la Nuria -qui m'hi havia convidat-, la Rosa i la Montse -que també formen part d'aquest grup-, i m'emporto la sorpresa de veure en Siscu i en Nico entre aquesta la colla del grup de jesuïtes de Balmes de Barcelona, que els conec de Brafa.


Ver mapa más grande


And I'm thinking about home
And I'm thinking about faith
And I'm thinking about work
And I'm thinking
How good it would be
To be here some day
On a ship called Dignity
A ship called Dignity
That ship
(Deacon Blue, "Dignity")

Etapa 5: Cervera - Castellnou de Seana, 020410 (Divendres Sant)

A Cervera m'hi sento com a casa. En Xavier ja forma part del meu Camí. Un peregrí. Un amic.

A primera hora dels divendres hi planten un mercat a Cervera. T'hi entretens a comprar un parell de plàtans pensant en la jornada i aprofites per fer una visita creuan-te a la porta amb els feligresos que acaben d'assistir al Via Crucis.
I t'hi trobes en Xavier.
En Xavier em suggereix anar a casa seva i saludar la seva dona, la Carme, que m'havia estat acompanyant a la parada del bus de Cervera el diumenge anterior, passant fred i amb un refredat. Hi anem i ens n'alegrem en veure'ns. Però en Xavier és un amant del Camí (assossiació dels amics del Camí de Sant Jaume de Cervera http://cami-sant-jaume-cervera.blogspot.com/), però sobretot, és un amant dels peregrins, i decideix acompanyar-me durant l'etapa fins a Castellnou de Seana. Increïble!
Aquest cop no em calia preocupar-me de seguir les fletxes grogues perquè en Xavier es coneix el recorregut pam a pam fins Castellnou.
Durant el trajecte, en Xavier m'explica el que anem trobant pel camí, coneixedor de la zona, com el Canal d'Urgell i les seves sèquies, el tractament de la terra i l'alimentació dels animals de granja, el campanar tort de Vilagrassa, també consells de feina, però sobretot, gran paciència per escoltar-me i ser un gran Guia.
A Castellnou vam arribar i vam anar al Cafè Modern, regentata per la Sra. Dolors i el seu home, la Montse i en Francesc, que us atendran com si fossiu de la família. De fet, a la Montse i en Francesc me'ls retrobava -i així ho vam recordar-, després que el 26 de juliol del 2008 hi vaig anar per saludar-los, ja que havien tractat la Nanna ,el dia abans, quan ella feia el seu Camí Català.

Via Crucis pel poble i a dormir a l'alberg pels peregrins, al costat del poliesportiu.

Al Cafè Modern us podran avisar en Joan, de l'Ajuntament de Castellnou de Seana, perquè us deixi les claus de l'alberg.




Ver mapa más grande


There is a message in the wires,
and I'm sending you a signal tonight,
You don't know how desperate I've become
And it looks like I'm losing this fight
(John Waite, "(I Ain't) Missing You")