Etapa 27: San Martín del Camino-Rabanal del Camino, 050111

La pluja seguia fent acte de presència. En Ramón ja havia abandonat l'alberg i en Marc seguia esmorzant, així que vaig començar en solitari la jornada, amb la intenció d'arribar a El Ganso al final de l'etapa.

Un cop vaig arribar a Hospital de Órbigo, aquest cop vaig triar la variant que passa per Villares de Órbigo i Santibáñez de Valdeiglesias, en comptes de seguir per la N-120, tal com havia fet al 2005.

A Villares de Órbigo, el sr. Enrique, caçador i gran amant del Camí, em va pronosticar i aconsellar de no arribar més enllà d'Astorga, ja que, per les hores de llum, era més prudent.

Me'l vaig trobar després a San Justo de la Vega, o millor dit, ell em va trobar a mi, quan des del seu cotxe em va cridar: ¡Ánimo, que ya llegas!...es referia a Astorga.

Entre Santibáñez de Valdeiglesias i San Justo de la Vega, vag creuar-me amb un peregrí francés, l'Oliver, que venia de tornada de Santiago i anava en direcció cap a França.

A Astorga vaig poder comprar-me uns pantalons nous, i canviar-me'ls pels que duia, que havien començat a cedir el cosit que havia fet.

Després d'una passejada ràpida creuant Astorga i d'un entrepà i Coca-cola de rigor, vaig seguir el Camí, desafiant el que m'havia aconsellat el sr. Enrique. A Murias de Rechivalo vaig fer una parada per reposar energia amb una mica de xocolata.

Anant cap a Santa Catalina de Somoza, vaig trobar-me un peregrí, que descansava de l'esforç, i em vaig unir amb el seu repòs, i després, en el seu esforçl. Es tractava d'en Jean Carlos, un brasiler que estava fent el Camí per una promesa personal.

Amb ell vaig seguir fins a El Ganso, però com no hi havia l'alberg obert, vam haver d'anar fins a Rabanal del Camino (la fotografia de capcelera és poc abans d'arribar a Rabanal del Camino).

Amb en Jean Carlos vam anar a sopar després d'haver deixat les coses i d'haver-nos dutxat a l'alberg. L'endemà al matí pendríem sortides a diferents hores i ja no ens tornaríem a trobar.

En Jean Carlos, una gran persona, sens dubte!

Ver mapa más grande

Brasil, meu Brasil brasileiro
Meu mulato inzoneiro
Vou cantar-te nos meus versos
O Brasil, samba que dá
Bamboleio que faz gingá
O Brasil do meu amor
Terra de Nosso Senhor
Brasil! Brasil!
Prá mim... prá mim...
(Ary Barroso, "Aquarela do Brasil")

Etapa 26: Mansilla de las Mulas-San Martín del Camino, 040111

En acte desesperat per cosir els vells pantalons de teixit desgarrats , d'esquerra a dreta, en la part de l'entrecuix, la primera feina del dia, abans de començar la jornada, va ser recollir el fil i l'agulla que m'havia deixat l' hospitalera de l'alberg, i procurar deixar-los decentment cosits, almenys per evitar que l'airet que anava entrant m'anés refredant les parts notòries i les no notòries. La idea de comprar-me'n uns de nous a Lleó va quedar frustrada per no trobar-me a l pas cap botiga en hores no comercials.

L'etapa inicial fins a Lleó va ser de fred i pluja, d'una pluja que prometia ser un acompanyant més de viatge, dins del propòsit d'arribar a Sarria el dia 9 d gener, on hauria d'agafar un tren de tornada fins Saragossa ( i esperar fer el tram final Sarria-Santiago una propera ocasió).

A Lleó, vaig anar a fer una visita a la Catedral, que va ser el meu punt d'inici en la meva primera experiència fent el Camí, l'agost del 2005.

Era hora de recuperar forces per poder arribar fins a San Martín del Camino, així que vaig optar per entrar en el primer lloc que em sortís al pas i menjar qualsevol cosa, que no va ser altra cosa que una pizza, lluny de ser menú de peregrí però, què caram!, no hi figura dins dels 10 manaments del peregrí.

El tram des de Lleó fins a San Martín del Camino va ser un recordatori al que havia fet, però molt diferent. La pluja seguia caient i anava calant pels pantalons de teixit i per les botes.

Al pas per la Virgen del Camino, la visita al santuari d'estil modernista amb l'obra de Josep Maria Subirachs, em resulta, una vegada més, obligada.

El recorregut segueix per Valverde de la Virgen, San Miguel del Camino i Villadangos del Páramo.

A Villadangos no vaig tenir opció de fer nit, ja que l'aberg estava tancat, o sigui que vaig haver fer fer l'últim tram fins a San Martín del Camino -on m'havien assegurat que l'aberg Ana estaria obert-, sota la negra foscor de la nit.

A l'alberg de San Martín del Camino vaig conèixer dos peregrins, en Ramón, valencià resident a Catalunya que havia estat cooperant amb Metges sense fronteres en les èpoques en les que no hi havia ONG's, i en Marc, fill de Figueres però treballant a la Creu Roja de Mallorca, i amb els que vam compartir un bon sopar i divertida, xerrada prèvia al merescut descans.




Ver mapa más grande

Y desafiando el oleaje
sin timón ni timonel,
por mis sueños va, ligero de equipaje,
sobre un cascarón de nuez,
mi corazón de viaje,
luciendo los tatuajes
de un pasado bucanero,
de un velero al abordaje,
de un no te quiero querer.
(Joaquín Sabina, "Peces de ciudad")

Etapa 25: Terradillos de Templarios-Mansilla de las Mulas, 030111

Tot feia pensar que aquesta seria una altra llarga etapa solitària, en la que aniria nmolt bé arribar a Mansilla de las Mulas per poder retallar la distància.

I així va ser!. Sortint ben d'hora de Terradillos de Templarios i parar momentàniament a San Nicolás per reajustar-me la motxilla, vaig seguir fins a Sahagún, que la vaig creuar ràpidament, pensant en fer un descans a Calzada de Soto.

Abans d'entrar a Calzada de Soto hi ha la opció de seguir carretera amunt passant per Bercianos i arribar al Burgo Ranero, però si entres al poble de Calzada de Soto sense haver tingut en compte aquesta esmentada opció -que va ser el meu cas- o bé per voler fer una variant alternativa molt solitària d'un kilòmetre i mig més llarga , aleshores caus en rodó per fer la Via Trajana, una antiga calçada romana llarguíssima que condueix fins Reliegos, abans d'entrar a Mansilla de las Mulas.

La travessia, doncs això, llarga i solitària, caminant per una antiga calçada romana, esquivant pedretes tota l'estona, això sí, fruint del paissatge, lluny de la carretera.

A Mansilla de las Mulas, degut a que estava tancat l'alberg municipal, vaig fer nit a un alberg refromat, "El jardín del Camino", on , a més a més de fer-hi nit, també s'hi pot comprar embutit de fabricació pròpia.



Ver mapa más grande


Maybe you're headin' out to LA
See if they'll put you in a show
First you'll check with the stars
Read both your sign and mine

(Joseph Arthur ,"Black lexus")

Etapa 24: Población de Campos-Terradillos de Templarios, 020111

Si l'etapa del dia anterior va ser molt curta, la del dia d'avui va ser caminada de sol a sol. Un caminata llarga que passa per Carrión de los Condes.
A Carrión de los Condes hi ha una església romànica del segle XII, l'església de Santa María del Camino, espectacular de visitar i que tenia un Pessebre realment impressionant.
A Carrión de los Condes cal agafar energia perquè caldrà caminar gairebé 18 Kms per arribar al següent poble, Calzadilla de la Cueza. La travessia és maca però es fa inacabable. Quan vaig arribar a Calzadilla em vaig creuar amb un noi holandès, en Stephan, que està fent una llarga travessia a peu per creuar Europa de sud a nord, que el porta des de Tarifa fins al Cap Nord, a Noruega (www.crossingeurope.nl).

Vaig continuar fins a Lédigos i d'allí finalment fins a Terradillos de Templarios, on els propietaris de l'alberg privat Jacques de Molay, que estava tancat per festes nadalenques, em van deixar quedar-m'hi per dormir. Sort en vaig tenir!






Ver mapa más grande


To let myself go
To let myself flow
Is the only way of being
There's no use telling me
There's no use taking a step back

(Ane Brun, "To let myself go")

Etapa 23: Frómista-Población de Campos, 010111

Poques opcions semblava tenir per poder afrontar el tram que em quedava fins a Santiago, així que vaig agafar un tren des de Barcelona amb destí a Palència -on faria la conexió fins a Frómista- i caminar fins el dia 9 de gener en el recent estrenat any 2011 (El fet passava per perdre'm el cabrit que havia preparat la meva germana per Cap d'Any i la rebuda dels Reis Mags d'Orients, però tinc sort que entenien la situació...).

Així és com em vaig plantar a Frómista a les 19:00 del primer dia de l'any, i sabent que l'alberg estava tancat vaig decidir caminar -no abans sense passar per davant de l'església de San Martín- la curta distància que separaven aquest poble fins a la següent, Población de Campos, de nit...però el trajecte no tenia pèrdua: hi ha un camí del Camí de Sant Jaume que transcórrer parlal.lel a la carretera.

A Población de Campos em vaig instal.lar a l'alberg municipal, sol i amb fred, que està regentat per la propietària de l'hotel que hi ha al costat, la Imma, i que em van tractar molt bé.

En Miguel, en Francisco i en Jorge em van donar conversa i em van conduir fins el bar-botiga de queviures, on vaig comprar una mica de fruita i vaig xerrar amb l'amo, un gran culé.



Ver mapa más grande


I don't know anymore
What it's for
I'm not even sure
If there is anyone who is in the sun
Will you help me to understand
'Cause I been caught in between all I wish for and all I need
(Joseph Arthur, "In the sun")

Etapa 22: Castrojeriz-Frómista, 191210

La gèlida rosada havia deixat blanca la pujada a la serra de Mosterales i els camps que se succeïen. La boira no feia possible veure més enllà d'uns quants metres.

A l'església de San Pedro d'Ítero de la Vega hi feien ofici, així que m'hi vaig quedar. En aquest pobles de la Castella, a les misses els homes se situen en els bancs de darrera, o sigui que si no ho saps i arribes d'hora a l'església i t'ubiques cap a la meitat, t'exposes a estar envoltats de senyores que s'estranyen de veure't allí, és clar que vestit de peregrí, potser no hagi estat el primer.

Un cop vaig reiniciar el meu Camí, em va sorprendre molt el fet de saber que hi havia més peregrins fent aquell tram: em vaig creuar amb dos joves italians i més endavant vaig retrobar l'Erik, amb qui vam caminar junts fins a Frómista, havent passat per Boadilla del Camino.

Fent un entrepà a un bar de Frómista abans d'agafar el tren que em portés de tornada fins a Palència -on havia d'agafar un altre tren fins a Burgos, on tenia el cotxe-, vaig coincidir amb uns peregrings húngars i un de català d'origen sud-coreà, en Pau Choi, que mirava d'arribar a Santiago abans que s'acabés l'any.


Ver mapa más grande

What I am is what I am
Are you what you are or what?
What I am is what I am
Are you what you are or...what?
(Edie Brickell and the New Bohemians, "What I am")