Es tracta d'una etapa en la que, per arribar a Pina de Ebro, cal trepitjar desert durant 20 Km sense poder proevïr-te d'aigua des de Venta Santa Lucía com a últim punt per comprar-ne. Si a més a més passa que aquest bar està tancat, aleshores, caminar a ple sol pel desert només amb una ampolla de 50 ml es converteix en un obligat exercici de dosificació d'aquest be imprescindible.
L'etapa transita fins a Venta Santa Lucía prop de la N-II, però suficientment lluny com per estar protegit del soroll dels camions que hi passen. De Bujaraloz fins a l'Hostal El Ciervo es fa relativament bé. A l'Hostal El Ciervo és convenient parar per descansar i carregar amb aigua, en cas que Venta Santa Lucía estigui tancat, com va ser el meu cas, en què l'arribada va ser més una frustració que no pas una recompensa, al estar tancat. Des d'allí, a les 13:15 sota un sol colpejador, vaig arrancar sabent que allò no aniria a ser fàcil, que creuar aquell desert amb poca aigua era un risc que podria evitar, però que volia fer. Portant algun kilòmetre des de Venta Santa Lucía, vaig posar-me els pantalons llargs perquè sentia el darrera de les cames i els laterals dels braços com se m'anaven escalfant i emvermellint. No duia crema protectora (gran error!. A molt darrera hora del dia anterior vaig decidir fer l'etapa aquell cap de setmana, que per motius d'agenda no havia pogut fer abans, cosa que va impedir dues coses: que la motxilla que duia al cotxe no estigués del tot equipada -des del mes d'abril que no reconduïa el Camí- i que l'amic jucasel -gran amant del Camí i que sentia especial devoció per poder creuar els Monegros- no tongués marge de reacció. Això va fer que hagués de posar-me una capelina com a única prenda per protegir-me del sol durant aquest trajecte, cosa que va fer que sués molt. Durant el trajecte, un voltor anava rastrejant les meves passes i va estar acompanyant-me durant una bona estona per allí on passava...
Cap arbre on poder descansar una estona recollit del sol abrasador, accentuava la duresa de l'etapa. Arribant a Pina de Ebro, cal creuar un polígon industrial.
Poc abans d'enfilar la carretera que dóna entrada al poble de Pina hi ha una cooperativa que fabrica oli de colça, en la que un noi em va deixar passar a les instal.lacions perquè que em pugués refrescar i on vaig comprar quatre o cinc ampolletes d'aigua i una coca-cola en la màquina de refrescs que tenen a la cantina, i que, tot i ser una màquina vella i atrotinada, em va semblar el millor dels invents de l'home, que en introduïr unes monedes tingués a les meves mans les ampolles i em pugués beure el seu contingut.
Allí mateix vaig descansar durant una hora aproximadament i vaig anar a un bar a prendre una altra coca-cola. Vaig anar a petar al bar Las Vegas, on m'hi vaig quedar una bona estina mirant el concert del Héroes del Silencio que oferien pel televisor.
Cap a les 19:45 vaig iniciar amb les forces recuperades l'útlim tram fins a Fuentes de Ebro, un tram que passa gairebé tota l'estona arrapat a les vies del tren.
PD: per als peregrins no és recomanable aturar-se al que era Bar El Ventorrillo, perquè ja no hi serveixen begudes, ara ofereixen un altra tipus de serveis...
Ver mapa más grande
Roxanne, you don't have to put on the red light
Those days are over
You don't have to sell your body to the night
Roxanne, you don't have to wear that dress tonight
Walk the streets for money
You don't care if it's wrong or if it's right
(The Police, "Roxanne")
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada