Etapa 4: Igualada - Cervera, 270310

He tingut la sensació d'haver caminat per una etapa dicotòmica, amb un primer inacabable i pesat recorregut vorejant la carretera nacional II des des de Jorba fins a La Panadella i després per un agradable tram atravessant pobles i corriols de muntanya fins arribar gairebé a Cervera.

Poc després de sortir d'Igualada, m'ha fet especial il.lusió passar per la preciosa Ermita de Sant Jaume de Sesoliveres i fer-me una composicìó del lloc on es van casar dos autèntics peregrins.

El tercer carril de la tant antigament transitada carretera nacional, ha servit per traçar el recorregut del Camí de Sant Jaume des de Jorba fins La Panadella.

Una petit descans a Santa Maria del Camí -fent cas dels consells d'expert- és obligat per poder fer una bona continuació fins La Panadella, lloc de parada per menjar un entrepà.

A partir de La Panadella, un ja es pot oblidar de tenir l'asfalt com a veí inseparable, ja que hi ha un camí de terra que transcórrer a través de bosc i corriols molt ben senyalitzats. Aquesta senyalització del traçat és mèrit del Sr.Xavier -i de la seva senyora-, un gran amant del Camí de Sant Jaume que vaig tenir la sort de conéixer al Convent de les germanes de la Sagrada Família de Cervera - ara també habilitat com alberg pels peregrins-.

Pobles com Pallerols, Sant Antolí, Hostalets, Sant Pere dels Arquells i Vergós es fan molt agradale d'atravessar i visitar. A l'arribada a Cervera cal fer un petit esforç més per la pujada fins el carrer Major, després d'haver psssat per la Universitat i pel Casal de la Vila.

Sorpresa inesperada de trobar-me la Montserrat, Mare Superiora del Convent de les monges de l'ordre de La Sagrada Família, amb qui la meva germana va compartir un any a Nsork (Guinea Equatorial), quan estava xerrant amb el Sr. Xavier mentres em dispensava un segell a la credencial. Després, el Sr. Xavier i la seva dona, la Sra. Carme, em van acompanyar a la parada de l'autobús i em van fer companyia gairebé una hora, aguantant el fred, fins que, finalment, van marxar.
Era tard i l'autobús no venia. La situació no pintava bé, però de sobte el Sr. Xavier va aparèixer i em va dur en cotxe fins a Igualada...vaig fer un Amic!



Ver mapa más grande

Should turn dark and full of clouds
And that old north wind should begin to blow
Keep your head together and call my name out loud
And soon I will be knocking upon your door.
(James Taylor, "You've Got A Friend")