diumenge, 28 de març de 2010

Etapa 4: Igualada - Cervera, 270310



He tingut la sensació d'haver caminat per una etapa dicotòmica, amb un primer inacabable i pesat recorregut vorejant la carretera nacional II des des de Jorba fins a La Panadella i després per un agradable tram atravessant pobles i corriols de muntanya fins arribar gairebé a Cervera.

Poc després de sortir d'Igualada, m'ha fet especial il.lusió passar per la preciosa Ermita de Sant Jaume de Sesoliveres i fer-me una composicìó del lloc on es van casar dos autèntics peregrins.

El tercer carril de la tant antigament transitada carretera nacional, ha servit per traçar el recorregut del Camí de Sant Jaume des de Jorba fins La Panadella.

Una petit descans a Santa Maria del Camí -fent cas dels consells d'expert- és obligat per poder fer una bona continuació fins La Panadella, lloc de parada per menjar un entrepà.

A partir de La Panadella, un ja es pot oblidar de tenir l'asfalt com a veí inseparable, ja que hi ha un camí de terra que transcórrer a través de bosc i corriols molt ben senyalitzats. Aquesta senyalització del traçat és mèrit del Sr.Xavier -i de la seva senyora-, un gran amant del Camí de Sant Jaume que vaig tenir la sort de conéixer al Convent de les germanes de la Sagrada Família de Cervera - ara també habilitat com alberg pels peregrins-.

Pobles com Pallerols, Sant Antolí, Hostalets, Sant Pere dels Arquells i Vergós es fan molt agradale d'atravessar i visitar. A l'arribada a Cervera cal fer un petit esforç més per la pujada fins el carrer Major, després d'haver psssat per la Universitat i pel Casal de la Vila.

Sorpresa inesperada de trobar-me la Montserrat, Mare Superiora del Convent de les monges de l'ordre de La Sagrada Família, amb qui la meva germana va compartir un any a Nsork (Guinea Equatorial), quan estava xerrant amb el Sr. Xavier mentres em dispensava un segell a la credencial. Després, el Sr. Xavier i la seva dona, la Sra. Carme, em van acompanyar a la parada de l'autobús i em van fer companyia gairebé una hora, aguantant el fred, fins que, finalment, van marxar.
Era tard i l'autobús no venia. La situació no pintava bé, però de sobte el Sr. Xavier va aparèixer i em va dur en cotxe fins a Igualada...vaig fer un Amic!



Ver mapa más grande

Should turn dark and full of clouds
And that old north wind should begin to blow
Keep your head together and call my name out loud
And soon I will be knocking upon your door.
(James Taylor, "You've Got A Friend")

dilluns, 22 de març de 2010

Etapa 3: Monestir de Montserrat - Igualada, 210310



La sortida de Montserrat s'inicia pel Camí dels Degotalls. De seguida cal trepitjar carretera avall fins arribar a Santa Cecília, on comença el GR Camí de Can Maçana. Dos kilòmetres més enllà s'arriba a Sant Pau de la Guàrdia, on les cames demanen un descans, i no hi ha millor lloc de fer-lo que al Celler del poble, agafant forces, com el dia anterior, amb dues torrades de llonganissa i fresquíssimes coca-coles.

Cap a Castellolí la ruta transcórrer amb alternances de carretera i caminets, a través de bosc o seguint paral.lels a l'Autovia Barcelona-Lleida. A Castellolí es respira ambient de motos de trial -per alguna cosa deuen tenir un circuit a la vora del poble-. El darrer tram -¡...titu...cap a Igualada!- és una mica ferragós, segurament provocat pel cansament i per l'avorrit paisatge en atravessar el polígon industrial a Òdena, just abans d'entrar a la ciutat d'Igualada. Seguint les fletxes grogues s'arriba a la Basílica, que no és d'estranyar que estigui tancada a les 16:00 d'un diumenge, però que retrocedint fins a la Parròquia de la Soletat, el seu rector t'obrirà la porta per estampar-te el segell a la credencial.



Ver mapa más grande

Ens retrobarem, ara hem de fer camí
i tu, tu ja ets part de mi.
Plou, escric en un paper
totes les coses que ja no vull ser
Sóc, sóc a mig camí.
(Gossos, "Dia 1")

Etapa 2: Terrassa - Monestir de Montserrat, 200310



Després de l'estrena de la setmana anterior, ara tocava el repte de saber arribar a Montserrat amb el propòsit de no perdre'm, malgrat les bones indicacions que em va donar en Josep Mª Solà -un expert en pujades a Montserrat- i les referències d'anteriors pujades en colla al Monestir.

Deixant l'estació a la Rambla de Terrassa, vaig anar a buscar el Parc de Sant Jordi per sortir de la ciutat pel carrer de Sant Marc, i creuar ,després,la via del tren i la immediata riera i més enllà, el Camí de Can Gonteres. El Camí vell a Vacarisses des de Terrassa està molt ben senyalitzat, encara que un pot anar a petar a Can Serra en comptes de Vacarisses per alguna no interpretació del senyal. El cas és que a Can Serra, pots comptar amb l'ajut dels seus habitants perquè t'assenyalin la direcció cap a Monistrol, i de pas, que reomplin les dues botelles buides amb aigua fresca de casa seva (gràcies, Manel!). Un cop vaig agafar el GR 96, només calia esperar que les cames aguantessin una mica més fins arribar al poble de Monistrol.

Un cop a Monistrol, una torrada de fuet i una coca-cola em van donar energia per pujar fins el Monestir.

La casualitat va fer que fos aquest dissabte quan es beneïa el nou orgue que hi ha a la Basílica. Mentres els bancs de les primeres files s'acabaven d'omplir amb les autoritats del dia en tal acte, els darrers devots que estàvem a la cua per visitar la Moreneta, contemplàvem amb admiració el nou orgue, al seu pas.

Agraïments a en Carles i la MªÀngels del Centre de Coordinació Pastoral pel seu acolliment.



Ver mapa más grande


I just got lost
Every river that I tried to crosss
Every door I ever tried was locked
oh and I'm just waiting 'til the shine wears off
(Coldplay, "Lost")

diumenge, 14 de març de 2010

Etapa 1: Barcelona - Terrassa, 130310



Inici del Camí a les 7.15 carrer Independència amunt, amb la motxilla a l'esquena. El Camí passava per trovar l'origen del GR a Montbau per creuar Collserola, pensant que faria via si trencava pel barri del Carmel per arribar aquest punt, sense reparar que em podria perdre, només començar, en la meva pròpia ciutat. Un veí del Carmel, el Sr. Josep Mª, es va convertir en la primera llum del Camí en auxiliar-me en el meu enclavament dins el tortuós barri, acompanyant-me fins el Mercat, on hi havia sortida directe cap a la Ciutat Sanitària de la Vall d'Hebró.

Ja fent fent camí pel GR, els efectes de la nevada històrica que havia caigut el passat dia 8 de març es deixaven veure: una gran quantitat d'arbres interrompien el pas constantment a la gent que transitava a peu i amb bicicleta pels camins.
La ruta em va portar amb gran sorpresa cap a la preciosa Ermita de Sant Medir, a 10 minuts de Can Borrell, on l'olor a butifarra i carn a la brasa a quarts d'onze feia despertar encara més la gana, que vaig reprimir per seguir fent via per arribar a Sant Cugat, on vaig fer parada al Monestir. Sortida de Sant Cugat per l'Avinguda Francesc Macià enfilant cap a l'estació de Sant Joan, deixant al pas el Car i el Col.legi Viaró, RTVE, HP i el Col.legi Japonès, seguint les senyals en direcció cap a Les Fonts de Terrassa. Des d'allí, només calia cobrir el darrer tram fins a Terrassa.


Ver mapa más grande

Peluqueras y soldados,
no hay sitio para los dos,
mi daikiri blues en la noche del sábado
para mojarte los labios.
Mi daikiri blues en la noche del sábado,
para mojarte los labios...
(Quique González,"Daikiri blues")

divendres, 12 de març de 2010

2010: Any Xacobeo


Encara no sé com, ni si tan sols podré acabar-lo durant aquest any Xacobeo, però he sentit l'impuls i necessitat de començar a caminar demà mateix, sense tenir gaire preparats ni els grans ni els petits detalls per cobrir la primera etapa, però amb la consciència de fer un nou Camí de nou, amb motius renovats i amb els de sempre, aquest cop sortint des de casa -intentant seguir les passes de qui fa cinc anys em va motivar- per intentar arribar, tant de bo, a Santiago.


And you know it's time to go
Through the sleet and driving snow
Across the fields of mouring
Light in the distance

And you hunger for the time
Time to heal, desire time
And your earth moves beneath
Your own dream lanscape

(U2, "A sort of homecoming")