dilluns, 22 de març del 2010

Etapa 2: Terrassa - Monestir de Montserrat, 200310



Després de l'estrena de la setmana anterior, ara tocava el repte de saber arribar a Montserrat amb el propòsit de no perdre'm, malgrat les bones indicacions que em va donar en Josep Mª Solà -un expert en pujades a Montserrat- i les referències d'anteriors pujades en colla al Monestir.

Deixant l'estació a la Rambla de Terrassa, vaig anar a buscar el Parc de Sant Jordi per sortir de la ciutat pel carrer de Sant Marc, i creuar ,després,la via del tren i la immediata riera i més enllà, el Camí de Can Gonteres. El Camí vell a Vacarisses des de Terrassa està molt ben senyalitzat, encara que un pot anar a petar a Can Serra en comptes de Vacarisses per alguna no interpretació del senyal. El cas és que a Can Serra, pots comptar amb l'ajut dels seus habitants perquè t'assenyalin la direcció cap a Monistrol, i de pas, que reomplin les dues botelles buides amb aigua fresca de casa seva (gràcies, Manel!). Un cop vaig agafar el GR 96, només calia esperar que les cames aguantessin una mica més fins arribar al poble de Monistrol.

Un cop a Monistrol, una torrada de fuet i una coca-cola em van donar energia per pujar fins el Monestir.

La casualitat va fer que fos aquest dissabte quan es beneïa el nou orgue que hi ha a la Basílica. Mentres els bancs de les primeres files s'acabaven d'omplir amb les autoritats del dia en tal acte, els darrers devots que estàvem a la cua per visitar la Moreneta, contemplàvem amb admiració el nou orgue, al seu pas.

Agraïments a en Carles i la MªÀngels del Centre de Coordinació Pastoral pel seu acolliment.



Ver mapa más grande


I just got lost
Every river that I tried to crosss
Every door I ever tried was locked
oh and I'm just waiting 'til the shine wears off
(Coldplay, "Lost")

3 comentaris:

  1. Más casualitat hubiera sido que inauguraran la nueva bateria del Monasterio...

    ResponElimina
  2. Què bonic peregrinar fent el Camino amb la benedicció de la Moreneta!! El seu mantell blau guiarà el teu camí, peregrí.

    Emrac

    ResponElimina
  3. Tu amiga do Cebreiro lugodimecres, d’abril 28, 2010

    Que bonito, me encanta lo que estas haciendo y este relato que vas haciendo de tu camino es muy bonito.Que tengas suerte chavalin y cuidate, siempre que pueda ire mirando tus relatos del camino.

    ResponElimina