diumenge, 22 d’agost de 2010

Etapa 10: Fuentes de Ebro - Saragossa, 010810 (oferiment a la Verge del Pilar)

Sensacions molt diferents les de l'inici i del final de l'etapa del dia d'avui.

Amb la pell cremada del dia anterior, vaig haver d'utilitzar una altra vegada la capelina per refugiar-me dels ratjos del sol, que no em van deixar fins a La Cartuja Blanca, on va començar a plovisquejar fins gairebé l'entrada a Saragossa.

L'arribada a El Burgo de Ebro no va ser pas fàcil. Sort en vaig tenir que un matrimoni em va donar aigua fresca i de l'ombra dels arbres que anava trobant durant el camí.
A El Burgo d'Ebro em va anar molt bé fer una parada per menjar un entrepà al casal del poble i fer una dormida resguardat del sol, sobre la gespa del parc que hi ha just davant.

El camí fins a La Cartuja Baja transcórrer paral.lel a l'autopista. Abans darribar-hi, es divisa des de lluny les torres de la Basílica del Pilar a Saragossa, que malgrat sembla com si estiguéssin a tocar, encara resta caminar ben bé 10 Km fins poder-la trepitjar.

La Cartuja Baja és un petit poble amb una placeta bonica on hi ha un bar, on vaig menjar-me unes olives que estaven boníssimes i que em van sentar d'allò més bé per continuar amb la marxa fins a Saragossa. La pluja em va trobar al sortir de La Cartuja Baja, que va anar-me molt bé per refrescar-me. Poc després de deixar enrera La Cartuja Blanca, cal seguir el recorreut GR de l'antic camí de Saragossa.

L'arribada a la plaça de La Basílica del Pilar és la la sensació més propera al que es té a l'arribada a la Plaça de l'Obradoiro de Santiago, amb una visita a La Verge per demanar forces pel queda queda de camí fins Santiago.




Ver mapa más grande


En sus ojos apagados
hay un eterno castigo,
el héroe de leyenda
pertenece al sueño
de un destino
(Héroes del Silencio, "Héroe de leyenda")

Etapa 9: Bujaraloz - Fuentes de Ebro, 310710 (segona etapa Monegros)

Durant l'etapa vaig estar recordant que va haver dos aspectes que hagués hagut d'haver près més precaucions: protegir-me del sol a base de crema antisolar i roba de màniga llarga i anar ben equipat d'aigua.

Es tracta d'una etapa en la que, per arribar a Pina de Ebro, cal trepitjar desert durant 20 Km sense poder proevïr-te d'aigua des de Venta Santa Lucía com a últim punt per comprar-ne. Si a més a més passa que aquest bar està tancat, aleshores, caminar a ple sol pel desert només amb una ampolla de 50 ml es converteix en un obligat exercici de dosificació d'aquest be imprescindible.

L'etapa transita fins a Venta Santa Lucía prop de la N-II, però suficientment lluny com per estar protegit del soroll dels camions que hi passen. De Bujaraloz fins a l'Hostal El Ciervo es fa relativament bé. A l'Hostal El Ciervo és convenient parar per descansar i carregar amb aigua, en cas que Venta Santa Lucía estigui tancat, com va ser el meu cas, en què l'arribada va ser més una frustració que no pas una recompensa, al estar tancat. Des d'allí, a les 13:15 sota un sol colpejador, vaig arrancar sabent que allò no aniria a ser fàcil, que creuar aquell desert amb poca aigua era un risc que podria evitar, però que volia fer. Portant algun kilòmetre des de Venta Santa Lucía, vaig posar-me els pantalons llargs perquè sentia el darrera de les cames i els laterals dels braços com se m'anaven escalfant i emvermellint. No duia crema protectora (gran error!. A molt darrera hora del dia anterior vaig decidir fer l'etapa aquell cap de setmana, que per motius d'agenda no havia pogut fer abans, cosa que va impedir dues coses: que la motxilla que duia al cotxe no estigués del tot equipada -des del mes d'abril que no reconduïa el Camí- i que l'amic jucasel -gran amant del Camí i que sentia especial devoció per poder creuar els Monegros- no tongués marge de reacció. Això va fer que hagués de posar-me una capelina com a única prenda per protegir-me del sol durant aquest trajecte, cosa que va fer que sués molt. Durant el trajecte, un voltor anava rastrejant les meves passes i va estar acompanyant-me durant una bona estona per allí on passava...





Cap arbre on poder descansar una estona recollit del sol abrasador, accentuava la duresa de l'etapa. Arribant a Pina de Ebro, cal creuar un polígon industrial.
Poc abans d'enfilar la carretera que dóna entrada al poble de Pina hi ha una cooperativa que fabrica oli de colça, en la que un noi em va deixar passar a les instal.lacions perquè que em pugués refrescar i on vaig comprar quatre o cinc ampolletes d'aigua i una coca-cola en la màquina de refrescs que tenen a la cantina, i que, tot i ser una màquina vella i atrotinada, em va semblar el millor dels invents de l'home, que en introduïr unes monedes tingués a les meves mans les ampolles i em pugués beure el seu contingut.

Allí mateix vaig descansar durant una hora aproximadament i vaig anar a un bar a prendre una altra coca-cola. Vaig anar a petar al bar Las Vegas, on m'hi vaig quedar una bona estina mirant el concert del Héroes del Silencio que oferien pel televisor.

Cap a les 19:45 vaig iniciar amb les forces recuperades l'útlim tram fins a Fuentes de Ebro, un tram que passa gairebé tota l'estona arrapat a les vies del tren.

PD: per als peregrins no és recomanable aturar-se al que era Bar El Ventorrillo, perquè ja no hi serveixen begudes, ara ofereixen un altra tipus de serveis...


Ver mapa más grande


Roxanne, you don't have to put on the red light
Those days are over
You don't have to sell your body to the night
Roxanne, you don't have to wear that dress tonight
Walk the streets for money
You don't care if it's wrong or if it's right
(The Police, "Roxanne")