Etapa 21: Burgos - Castrojeriz, 181210

Em va anar d'un pèl que no em deixessin pernoctar a l'alberg de Burgos -faltaven 5 minuts per les 22:00 quan hi posava els peus allí, un cop vaig deixar el cotxe venint des de La Almunia de Doña Godina-. Immediatament després entrava un peregrí suec que havia sortit de l'alberg per anar a buscar alguna cosa de teca.

La resta dels peregrins -no més de cinc peregrins en total-ja eren als seus llits, tots ubicats en la tercera planta d'aquest nou alberg, que aparenta ser un hotel renovat, vam fer nit plàcidament malgrat el bullici d'un divendres qualsevol al centre de Burgos.


Aquest serà l'inici d'un tram que fins ara no havia fet mai en els meus anteriors dos Camins: la distància que dista Burgos de Lleó és totalment nova per a mi, un tram nou per descobrir.

La sortida de Burgos és més agradable que l'entrada. M'acompanya un uruguaià, en Santiago, qui com parteix amb mi les seves vivències. Creuuem plegats Villalbilla de Burgos i Tardajos, i a mig camí de Rabé de las Calzadas ens trobem al peregrí suec, l'Erik, a qui amb el seu vis-i-plau bategem com el "corb", degut a l'efecte visual que fa la seva indumentària fosca caminant darrera seu.

A Hontanas vam fer àpat plegats, on s'hi estava un peregrí murcià.

Vàrem reemprendre la marxa fins a Castrojeriz. Per la tranquila carretera, que passa pel convent de San Antón, vaig estar cercant un missatge de "Ànims Carles" que hi devia estar en la part de darrera d'un senyal triangular de tràfic -s'havia escrit al setembre del 2007-, però que ja no hi era. Havien substituït les senyals per unes de noves.

A l'alberg de Castrojeriz vàrem coincidir amb en Leandro, un argentí afincat a Barcelona -ex-jugador de rugby amb la secció del Barça-, que inicià el tram Burgos-Lleó, l'únic que li faltava fer per completar tot el Camí, ja que fins llavors havia fet Saint Jean Pied de Port-Burgos i Lleó-Santiago..tal com havia fet jo en els meus anteriors dos Camins.






Ver mapa más grande

A long December and there's reason to believe
Maybe this year will be better than the last
I can't remember the last thing that you said as you were leaven'
Now the days go by so fast

(Counting crows, "A long december")

Etapa 20: Agés - Burgos, 081210

Dia 8 de desembre, dia de la Immaculada Concepció. Segon dia amb la peregrina Maca fent-me costat. El camí cap a Burgos des d'Agés passa per Atapuerca, poble amb uns jaciments prehistòrics declarats com Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l'any 2000. El trajecte és plàcid, tot i el fred.

A Orbaneja tenim la sort d'assistir a missa, curiosament, a l'Ermita de la Immaculada. El mossèn ens explica la història d'aquella ermita, que havia estat possessió d'un marquès que tenia a Orbaneja una casa d'estiueig on hi va fer construïr una ermita, que més endavant va passar a pertànyer a l'església.

El camí cap a Burgos des d'Orbaneja passa ràpida, tot i que l'arribada no és agradable pel fet d'atravessar per un polígon industrial.

A l'alberg de Burgos vam conèixer un matrimoni francès que celebrava el seu 50è aniversari de casats fent el Camí des de casa seva en bicicleta. Enhorabona a aquesta parella de peregrins per la seva gesta i trajectòria viscuda plegats!


Donar les gràcies a la peregrina Maca per la seva companyia durant aquests dues jornades.


Ver mapa más grande

There'll come a time when all of this is over
Something else will grow and take it's place
The brand new car:scrap metal in a junkyard
The children playing will grow up and leave home
Put it away this dream you can't stop dreaming
Put it away this anger and desire
The open road is infinitely hopeful
Take all those memories and throw them in the fire

And don't hurt yourself
Don't hurt yourself
Don't hurt yourself anymore

There's old man on a warm and sunny island
No job, no money, just a smile to call his own
Know what he says?. "The past will only haunt you.
Live for today. Each day's an open door

(Marillion: "Don't hurt yourself")

Etapa 19: Redecilla del Camino - Agés, 071210 (La Tradició de Villambistia)

El peregrí que normalment m'acompanya en les seves lectures d'aquesta web, ja sap de què parlo quan em refereixo a la Tradició de Villambistia, però pels que no la coneixeu us diré que, segons explica la llegenda, tot aquell peregrí que en el seu recorregut cap a Santiago passa per la localitat de Villambistia i sumergeix el seu cap en la font que hi ha al poble, aconsegueix arribar a Santiago. O sigui, que a dalt teniu la prova. Ara només em cal caminar unes quantes jornades més perquè la llegenda sacompleixi.

En aquest recorregut em va acompanyar la peregrina Maca. Com va fer en Jucasel en el seu moment, el suport d'amics peregrins sempre dóna alè per seguir endavant i fer que el Camí es faci més curt!

El Camí fins a Villafranca Montes de Oca transcórrer a bon ritme amb la peregrina Maca, per tal que els posteriors dotze kilòmetres d'ascens des d'allí fins arribar a San Juan d'Ortega no m'enxampin enmig de la negror de la foscor.

A San Juan d'Ortega, l'antic alberg conduït pel traspassat mossèn que oferia sopes d'all als peregrins roman tancat, fent doncs que l'etapa es prollongués fins Agés, on hi ha un nou alberg municipal molt ben acondicionat.


Ver mapa más grande

¿Cuándo vas a venir otra vez por aquí?
Cuando gire el poniente en tu cuello.
Tu tenias que hacer lo que habia que hacer
pero el mundo nunca era un pañuelo
(Quique González, "La luna debajo del brazo")

Etapa 18: Nájera - Redecilla del Camino, 071110

A Nájera va despertar el dia plovent. Terreny enfangat, però no era motiu suficient per fer que l'Elsa no caminés descalça com solia fer durant el Camí, pel simple fet de sentir-se formant part de la Mare Terra. Vaig aprendre a caminar al seu ritme, a ser una mica menys impacient.

En un bar d'Azofra retransmetien per la tele els actes preliminars de la benedicció del San Pare de la Basílica de la Sagrada Família. El recorregut requeria reprendre la marxa fins a Cirueña i després fins la Compostela Riojana, és a dir, Santo Domingo de la Calzada, on em vaig acomiadar de les meves companyes de viatge durant aquests darrers dos dies, per caminar sol fins a Redecilla del Camino -final d'etapa-, no sense perdre'm abans aturar-me al típic Bar El Sindicato a Grañón, on ens havíem estat divertint-nos de l'ambient autòcton tres anys endarrera, i que ara ho recordava sol amb anyorança.


Ver mapa más grande

What you feel is what you are
And what you are is beautiful
May do you wanna get married
Or run away
(Goo Goo Dolls, "Slide")

Etapa 17: Logroño - Nájera, 061110

El peregrí no té edat. Cada peregrí té un motiu per estar caminant. Hi ha quelcom que ens impulsa a fer-ho. Temps de reflexió, lluny de ser merament una excursió estiuenca o un esport, tot respectable en qualsevol cas. En la tesis de Nanna K.JØrgensen (cum laude a la Universitat de TrØndheim, Noruega) en parla d'impuls en fer el Camí, en búsueda del benestar, també espiritual, basades en estudis de camp.

I el fet de veure un peregrí amb adult estat de jubilació, provenent d'un país estranger (Alemania), sense telèfon a sobre per estar concentrat en el que feia, desclaç, adolorit per unes botes que duien massa kilòmetres a sobre, em convida a reflexionar un altra vegada de que això té un sentit. Admirable, Edgar!

Més endavant em trobaré a la Elsa (EEUU) i a la Judith (Canadà), amb les que caminaré fins arribar a Nájera i amb les que coiniciré durant la jornada següent, que treballen juntes en una associació als EEUU d'autoajuda a nens desfavorits, en excursions per les muntanyes.


Ver mapa más grande

I go to put my arm around you
and you give me a look like I'm way out of bounds
well you let out one of your bored sighs
Well lately when I look into your eyes
I'm goin down
(Bruce Springsteen, "I'm goin' down")

Etapa 16: Alcanadre - Logroño, 260910

Etapa que ja em conectarà amb el Camí francès, a Logroño. Sortim ben d'hora en Josep (amb el seu carro-transportador-de-motxilla), en Jaume i jo per arribar tots plegats fins a Arrúbal. Allí, deprés d'esmorzar, en Jaume reprendria el Camí amb un pèl més de pressa per tal d'agafar un autocar que el duria cap a Irún i poder començar el Camí del Cantàbric. En Josep i jo continuaríem junts fins arribar a Logroño. Allí ell aniria a visitar uns amics seus i jo agafaria el cotxe que havia aparcat el dia anterior per anar a cercar a dues peregrines molt especials que estaven fent el Camí en etapes diferents: primer cap a Azofra on es trobava la Jola,de qui em vaig alegrar molt de veure després de tant de temps, i després anar per trobar-me amb la Nanna, a Burgos, punt on ens havíem separat el dia 24 d'agost del 2007 i ara ens retrobaríem fent Camí, a la Catedral i després a sopar al Restaurante Don Nuño, tal com havíem fet uns anys abans.

Fins a Logroño el Camí es va fer molt agradable, tot i que a Recajo una aturada a la benzinera, va anar molt bé per agafar forces a base de Coca-Cola pel tram final.


Ver mapa más grande

Azofra,260910

Yeah, I have a notion of moving around in circles
Things just keep getting worse and worse
'Til they get all the way around
And then everything turns out alright
(Madrugada, "Norwegian hammerworks")












Burgos,260910

Don't you know that I'll be around to guide you
Through your weakest moments to leave them behind you
Returning nightmares only shadows
We'll cast some light and you'll be alright for now
(Jose González, "Crosses")

Etapa 15: Calahorra - Alcanadre, 250910

Amb el temps que et deixa una altre dissabte treballant a la feina, agafes el cotxe capa l'hora de dinar i t'en vas fins a Logroño, per aparcar-lo prop de l'estació de busos i agafar un bus fins Calahorra per començar l'etapa, i poder arribar fins allà on les tres hores de llum solar et puguin deixar: objectiu Alcanarre.


Baixar de l'autocar, motxilla a l'esquena i comença a caminar per creuar Calahorra. La ruta solitària i plàcida, accelerada per les circumstàncies. La llum solar aguanta al ritme que camines, sense angústia però amb l'escasa tranquilitat que dóna tenir una petita lot que pugui fer llum per si de cas. Però el trajecte no té pèrdua i a les vuit del vespre ja entrava a Alcanarre, que té una església romànica que és una joia, l'església Santa Maria de la Asunción, on el seu mossèn em convida a una petita xerrada i posar-me el segell de peregrí.


A l'alberg municipal,les antigues estances pels ferroviaris de la RENFE,coincideixo amb dos peregrins catalans, en Josep i en Jaume, i anem a sopar tots plegats.

Aquests dos peregrins, entusiastes de conèixer món, agraïts del què la vida els ha deparat, sabent valorar cada instant, en cada indret del món.



Ver mapa más grande

All around the world, you've got to spread the word
Tell them what you've heard
We're gonna make a better day
All around the world, you've got to spread the word
Tell them what you've heard
You know it's gonna be o.k.

(Oasis, "All around the world")