Etapa 14: Alfaro - Calahorra, 050910

D'Alfaro a Calahorra només hi ha un punt de descans, que sitúa just a mig camí. Diumenge a primera hora, al sortir d'Alfaro, a benzinera sortint del poble, al costat de la plaça de braus, és el perfecte recurs per agafar una coca-cola i alguna cosa per menjar.

Seguint al costat de la via del tren s'hi arriba a Rincón de Soto. Allí parada per entrepà i seguir ruta cap a Calahorra. Després de passar per una casa en ruïnes, no són 0,7 sinó 2,7 els kilòmetres que calen caminar per passar per davant de la finca de Tío Simón, ja força a prop de Calahorra.

Els horaris de tren de tornada des de Calahorra fins a Ribaforada van condicionar que haguéssim d'anar directament a l'estació de tren en comptes d'entrar al poble.
El tren de les 14:50 ens va dur a Ribaforada, on vam fer "la millor jerra freda de clara" que mai no ens havíem pres. Ens va sentir a glòria.

Gràcies a jucasel vaig passar dues etapes molt especials d'aquest Camí. Moltes gràcies, jucasel!


Ver mapa más grande


I wish I was the brakeman
on a hurtlin' fevered train
crashing a-headlong into the heartland
like a cannon in the rain

(The Waterboys, "The fisherman blues")

Etapa 13: Ribaforada - Alfaro, 040910

S'aixeca a les 05:00 am. Agafa un tren a les 06:00. A les 08.00 m'espera assegut a un dels bancs de l'estació de Delícias abans d'anar plegats en cotxe fins Ribaforada, on començarem un cap de setmana de Camí plegats. És en jucasel, qui sinó?!. Estaria acompanyat de qui fa temps em va parlar del Camino per primera vegada!. Un expert! Un Amic!.

Deixàrem el cotxe a l'estació de Ribaforada i, després d'un entrepà de xoriço, vam emprendre la caminata. Seguint el Canal Imperial , xerrant, de seguida vam arribar a Tudela. A Tudela vam anar al bar Isdidro -després d'un primer intent fallit per fer un entrepà a un bar prop de l'església de Magdalena-, a la plaça on hi ha la catedral, on ens vam barrejar amb els convidats a un casament que estaven fent temps fins que no arribava l'hora, i on fan uns entrepans que no es poden deixar de tastar.

De Tudela fins a Castejón era qüestió de seguir el canal i la via del tren. Descans a un bar amb una jerra de clara entre les mans, és una bona forma per recuperar i fer la darrera atacada fins Alfaro. Deixant Castejón hi ha al pas unes bodegeues abandonades però que curiosament tenen els jardins ben cuidats amb uns vinyes. Som al setembre i les vinyes ja es veuen carregades de raïm, a punt de fer la verema. El tram de Castejón fins Alfaro es fa tota l'estona per carretera, el pitjor de la jornada, especialment quan els cotxes que passen pel costat sobrepassen el llindar dels 60 permesos en aquell tran de carretera.

A l'arribar a Alfaro un cartell ens avisa que és una ciutat antinuclear. Ens dirigim al centre on hi ha la Colegiata de San Miguel. Just davant, al centre d'informació turístic, segellen la credencial i ens deixen la clau de l'alberg municipal, que hi ha al costat de l'oficina de la policia, on pernoctarem.

A l'alberg, després d'una dutxa i de conèixer un matrimoni del Pla de Santa Maria ens vam disponsar a anar a un bar i fer unes tapes, mentres vam veure el partit del Mundial de bàsquet Espanya-Grècia.


Ver mapa más grande

We've got to hold on to what we've got
Cause it doesnt make a difference
If we make it or not
Weve got each other and that's a lot
(Bon Jovi, "Living on a prayer")

Etapa 12: Alagón - Ribaforada , 290810 (!Oh,pobre de mí!)

L'etapa inicial prevista havia d'arribar fins a Gallur, però vist que l'hora a la que vaig arribar a aquest poble era d'hora i preveient una etapa de Tudela a Calahorra massa llarga, vaig optar per seguir des de Gallur fins a Ribaforada, seguint pel Canal Imperial, que tota l'estona quedaria a la meva esquerra. Hi ha l'opció de creuar el Canal Imperial i arribar a Ribaforada havent passat per Mallén i Cortes, però la primera opció em permetia retallar un parell de kilòmetres.

La sorpresa a l'arribada a Ribaforada és que era el seu darrer dia de festes i estaven preparant-se per fer un encierro i cantar després el ¡Oh, pobre de mi!. A l'ajuntament l'alcadesa en persona em va segellar la meva credencial i em va oferir dos entrepans i beguda, que van fer que em recuperés, mentres esperava el tren de les 21:40 perque em tornés a Saragoosa.


Ver mapa más grande


Pobre de mí,
pobre de mi,
se han acabado las fiestas
de San Fermín

(Tradicional, "Oh, pobre de mi")

Etapa 11: Saragossa - Alagón , 280810

A la Asociación de Amigos del Camino de Santiago de Saragossa (c/ San Vicente de Paúl,1 Entlo. /www.peregrinoszaragoza / tel. 976 292 605) hi trobareu gent sempre disposada a donar-vos un cop de mà. Prop d'allí shi troba l'alberg juvenil (Albergue juvenil Zaragoza / c/Predicadores 70/ 976 28 20 43), on fan un preu especial pels peregrins, d'uns 16 € la nit més un esmorzar.

Cal anar a cercar el riu Ebre i vorejar-lo a contracorrent per sortir de la ciutat.El riu ens farà de guia, ja que no no hi ha fletxes grogues per la ciutat. Cal reseguir-lo de ben a la vora, evitant allunyar-nos d'ell, sobretot a l'alçada de l'estació de tren Delícias on ens veuríem duts cap a la sortida però per l'autovia.
Per tant, seguint riu amunt cal anar a cercar l'inici de les fletxes, que les trobem un cop hem passat pel Polisportiu del Ebro, que des d'allí s'agafa la carretera que va cap a Monzalbarba.

El trajecte és força plàcid. Un cop passat Monzalbarba s'hi arriba a Utebo, un poble agradable de creuar. Després succeseix Sobradiel, amb l´'església dedicada a Sant Jaume. Seguim fins a Torres de Berrellén fins arribar com a final d'etapa a Alagón.
A Alagón no hi ha cap alberg, però sí un hostal on fan un preu especial pels peregrins (15€ la nit), que es diu Hostal Carmen i el trobareu a la Calle del Portillo -que és molt petita- amb el carrer Carrera de Caballos.



Ver mapa más grande

No és senzill saber cap on has de marxar,
pren la direcció del teu cor.
Mai no és massa tard per tornar a començar,
per sortir a buscar el teu tresor.

(Sopa de Cabra, "Camins")

Etapa 10: Fuentes de Ebro - Saragossa, 010810 (oferiment a la Verge del Pilar)

Sensacions molt diferents les de l'inici i del final de l'etapa del dia d'avui.

Amb la pell cremada del dia anterior, vaig haver d'utilitzar una altra vegada la capelina per refugiar-me dels ratjos del sol, que no em van deixar fins a La Cartuja Blanca, on va començar a plovisquejar fins gairebé l'entrada a Saragossa.

L'arribada a El Burgo de Ebro no va ser pas fàcil. Sort en vaig tenir que un matrimoni em va donar aigua fresca i de l'ombra dels arbres que anava trobant durant el camí.
A El Burgo d'Ebro em va anar molt bé fer una parada per menjar un entrepà al casal del poble i fer una dormida resguardat del sol, sobre la gespa del parc que hi ha just davant.

El camí fins a La Cartuja Baja transcórrer paral.lel a l'autopista. Abans darribar-hi, es divisa des de lluny les torres de la Basílica del Pilar a Saragossa, que malgrat sembla com si estiguéssin a tocar, encara resta caminar ben bé 10 Km fins poder-la trepitjar.

La Cartuja Baja és un petit poble amb una placeta bonica on hi ha un bar, on vaig menjar-me unes olives que estaven boníssimes i que em van sentar d'allò més bé per continuar amb la marxa fins a Saragossa. La pluja em va trobar al sortir de La Cartuja Baja, que va anar-me molt bé per refrescar-me. Poc després de deixar enrera La Cartuja Blanca, cal seguir el recorreut GR de l'antic camí de Saragossa.

L'arribada a la plaça de La Basílica del Pilar és la la sensació més propera al que es té a l'arribada a la Plaça de l'Obradoiro de Santiago, amb una visita a La Verge per demanar forces pel queda queda de camí fins Santiago.




Ver mapa más grande


En sus ojos apagados
hay un eterno castigo,
el héroe de leyenda
pertenece al sueño
de un destino
(Héroes del Silencio, "Héroe de leyenda")

Etapa 9: Bujaraloz - Fuentes de Ebro, 310710 (segona etapa Monegros)

Durant l'etapa vaig estar recordant que va haver dos aspectes que hagués hagut d'haver près més precaucions: protegir-me del sol a base de crema antisolar i roba de màniga llarga i anar ben equipat d'aigua.

Es tracta d'una etapa en la que, per arribar a Pina de Ebro, cal trepitjar desert durant 20 Km sense poder proevïr-te d'aigua des de Venta Santa Lucía com a últim punt per comprar-ne. Si a més a més passa que aquest bar està tancat, aleshores, caminar a ple sol pel desert només amb una ampolla de 50 ml es converteix en un obligat exercici de dosificació d'aquest be imprescindible.

L'etapa transita fins a Venta Santa Lucía prop de la N-II, però suficientment lluny com per estar protegit del soroll dels camions que hi passen. De Bujaraloz fins a l'Hostal El Ciervo es fa relativament bé. A l'Hostal El Ciervo és convenient parar per descansar i carregar amb aigua, en cas que Venta Santa Lucía estigui tancat, com va ser el meu cas, en què l'arribada va ser més una frustració que no pas una recompensa, al estar tancat. Des d'allí, a les 13:15 sota un sol colpejador, vaig arrancar sabent que allò no aniria a ser fàcil, que creuar aquell desert amb poca aigua era un risc que podria evitar, però que volia fer. Portant algun kilòmetre des de Venta Santa Lucía, vaig posar-me els pantalons llargs perquè sentia el darrera de les cames i els laterals dels braços com se m'anaven escalfant i emvermellint. No duia crema protectora (gran error!. A molt darrera hora del dia anterior vaig decidir fer l'etapa aquell cap de setmana, que per motius d'agenda no havia pogut fer abans, cosa que va impedir dues coses: que la motxilla que duia al cotxe no estigués del tot equipada -des del mes d'abril que no reconduïa el Camí- i que l'amic jucasel -gran amant del Camí i que sentia especial devoció per poder creuar els Monegros- no tongués marge de reacció. Això va fer que hagués de posar-me una capelina com a única prenda per protegir-me del sol durant aquest trajecte, cosa que va fer que sués molt. Durant el trajecte, un voltor anava rastrejant les meves passes i va estar acompanyant-me durant una bona estona per allí on passava...





Cap arbre on poder descansar una estona recollit del sol abrasador, accentuava la duresa de l'etapa. Arribant a Pina de Ebro, cal creuar un polígon industrial.
Poc abans d'enfilar la carretera que dóna entrada al poble de Pina hi ha una cooperativa que fabrica oli de colça, en la que un noi em va deixar passar a les instal.lacions perquè que em pugués refrescar i on vaig comprar quatre o cinc ampolletes d'aigua i una coca-cola en la màquina de refrescs que tenen a la cantina, i que, tot i ser una màquina vella i atrotinada, em va semblar el millor dels invents de l'home, que en introduïr unes monedes tingués a les meves mans les ampolles i em pugués beure el seu contingut.

Allí mateix vaig descansar durant una hora aproximadament i vaig anar a un bar a prendre una altra coca-cola. Vaig anar a petar al bar Las Vegas, on m'hi vaig quedar una bona estina mirant el concert del Héroes del Silencio que oferien pel televisor.

Cap a les 19:45 vaig iniciar amb les forces recuperades l'útlim tram fins a Fuentes de Ebro, un tram que passa gairebé tota l'estona arrapat a les vies del tren.

PD: per als peregrins no és recomanable aturar-se al que era Bar El Ventorrillo, perquè ja no hi serveixen begudes, ara ofereixen un altra tipus de serveis...


Ver mapa más grande


Roxanne, you don't have to put on the red light
Those days are over
You don't have to sell your body to the night
Roxanne, you don't have to wear that dress tonight
Walk the streets for money
You don't care if it's wrong or if it's right
(The Police, "Roxanne")

Etapa 8: Fraga - Bujaraloz, 170410 (Primera creuada pels Monegros)

Bon inici de jornada compartint esmorzar amb els jornalers que reben acollida per alguna nit a la Residència de les Monges del Sagrat Cor de Jesús buscant feina per la conrada en temporada de la recol.lecció de la fruita.

Des d'aquest moment restarien quatre jornades per deixar enrera Los Monegros, que en època de calor són molts durs de creuar. La temperatura i els núvols grisos van afavorir que la jornada no fos tan dura.

La sortida de Fraga es fa seguint l'antiga carretera i enfilant muntanya amunt, de forma progressiva. Són 8 kilòmetres abans d'arribar al punt en què la guia de l'edició del 2006 t'informa del Bar Ventorrillo. Però el Bar Ventorrillo ja ha passat a la història com a tal, és a dir, com a bar on parar i poder comprar una beguda, però en el que s'ofereixen altres serveis pels despistats...Vaig passar de llarg i als 5 km, ara sí, hi ha una estació de servei de Galp on s'hi pot comprar beguda i menjar (el depenent Fernando es va encuriosir per l'experiència de fer el Camí i es va oferir a portar-me en cotxe de tornada des de Bujaraloz fins a Fraga en cas que no hi hagués autobús de línia, tot un detall de generositat que finalment no em va fer falta).


Arribar fins a Candasnos era qüestió d'uns 13 km més en un tram prou pla i agradable (considerant la bona temeperatura que hi havia). A Candasnos, el bicigrino Jesús em va convidar a una pasta de carabassa bonñissima. En Jesús pretén, si les forces i les punxades el respecten, arribar fins a Finisterre. Bon camí, Jesús!

La situació de que els dos hostals de Candasnos tinguin el dissabte com a dia de descans em va fer decidir de continuar fins Bujaraloz i no fer 2 Km enrera sabent que hi havia el Hotel Cruzanzana obert. Això implicava un esforç de 24 Km extres, però donades les condiciones climàtiques favorables, les sensacions físiques i l'hora en la que em trobava, vaig voler assolir el risc d'arribar fins a Bujaraloz.

A la sortida del poble de Peñalba va començar a ploure de forma molt suau i durant poca estona. La manca de fletxes en alguns trams podien fer dubtar en algun punt creuant aquesta part de Los Monegros, però realment no hi ha pèrdua si se segueix sempre pel camí principal i no s'entra pels corriols.

Els darrers kilòmetres se'm van fer una mica pesats i a l'arribada a Bujaraloz vaig agraïr trobar ràpidament l'hostal on descansar una estona abans de que em signessin la credencial.

L'endemà, a Bujaraloz, hi passava un autobús a les 12 que em portava de nou a Fraga, on hi tenia el cotxe. I em vaig seure a les primeres files per la música que hi sonava...el xofer era fan de Los Secretos, hi teni un Cd posat -La nit anterior Los Secretos havien tocat a Barcelona (ara diuen que en Ramon Arroyo "además canta)- i vaig reconèixer de seguida la cançó només pujar a l'autobús: "No sé si se acuerda"




Ver mapa más grande


En las calles y bares miré, busqué
su huella y las veces que la creí ver
nunca era ella. Sólo quiero verla y no
sé si se acuerda, no sé si se
acuerda.
(Los Secretos, "No sé si se acuerda")