dilluns, 2 de maig de 2011

Etapa 34: Melide-Pedrouzo, 240411 Diumenge de Pàsqua




El dia d'abans al darrer, és allò de tenir-ho a tocar de mà, malgrat encara no ho tens ja comptes les passes que et manquen, d'una en una.

Sortida de Melide en horari previst, hi ha una agradable caminata fins a Boente. Allí, vaig parar per esmorzar, i vaig conèixer la Lurdes, infermera de Vilafranca del Penedès, col.laboradora de l'ONG AMUR, amb qui vaig compartir una bona conversa, que es va prolongar durant el camí fins a Arzúa, passant per Ribadixo da Baixo, on hi ha un pont medieval.
Caldrà fer una escapada al VIJAZZ de Vilafranca, que se sol celebrar a la primavera, festival que combina el tast de vins (caldrà provar per recomanació de la Lurdes qualsevol dels "Albet i Noia", el "Laia" -rosat-, i el "Mireia" -blanc afruitat-)amb la música jazz, i visitar, és clar, la Lurdes.

A Arzúa, missa de Pàsqua.

Pocs metres després de sortir d'Arzúa, sortint del pont que passa per sota de la nacional, vaig tenir la sort de coincidir amb una peregrina francesa de grandíssima vàlua personal,sensibilitat i estimació, la Yvette, que estava fent la seva tercera i definitiva part del seu Camí, des de Ponferrada fins a Santiago (ja havia cobert el tram fins a Ponferrada en dues ocasions anteriors). Ens acompanyem durant uns vuit kilòmetres fins a Calle, on ens separem, ja que decideixo fer parada per dinar. Sabíem que ens tornaríem a trobar, així que ens vàrem dir un fins després.

A l'alçada de Salceda, tres gaditans es prenien el Camí amb molt bon humor, i vaig pensar d'acompanyar-los fins a Pedrouzo, on tots pensàvem fer-hi la nit abans d'arribar a Santiago.
Va ser molt emotiu quan, en passar per l'alberg de Santa Irene, la Yvette em va veure des de la seva cambra i va sortir depressa per saludar-me. Mentre m'alegrava de retrobar-me amb la Yvette, els gaditans van seguir fins Pedrouzo, on ens vam retrobar a l'hora de sopar.


Ver mapa más grande

Ne me quitte pas
Il faut oublier
Tout peut s'oublier
Qui s'enfuit déjà
Oublier le temps
Des malentendus
Et le temps perdu
A savoir comment
Oublier ces heures
Qui tuaient parfois
A coups de pourquoi
Le coeur du bonheure

(Edith Piaf, "Ne me quitte pas")

1 comentari:

  1. Que maques les fotos, i quins acompanyants més bons que vas anar trobant...
    Ja tinc ganes de saber com va acabar el Camí! ;)

    ResponElimina