diumenge, 1 de maig del 2011

Etapa 33: Portomarín-Melide, 230411, Sant Jordi & Vetlla Pasqual



Travessia matinal amb olor a rosa, rica en lèxic i semàntica, arrenjada a ritme de passes que miren d'acostar-se una mica més a un final feliç, que passa avui per iniciar-la en solitari, però que a la sortida de Ventas de Narón una mexicana aixerida em pregunta si anem bé. Jo li dic que sí, que amb una michelada aniria millor,però que si es referix al traçat, que no pateixi, que seguim pel camí correcte, cosa que un peregrí uns metres més avançat ens confirma amb un gest d'aprovació, enlairant el seu polze al vent. L'Addy m'explica les bondats del seu fill, que l'espera a Mèxic, i que fa pocs anys va finalitzar el seu doctorat de Magisteri a Barcelona. Se'm fa molt agradable parlar amb l'Addy, que ve acompanyada de la seva amiga, també mexicana, que camina unes desenes de metres enrera, la Lorena, directora d'una biblioteca, a qui podeun seguir a través del següent link: http://noticiasdeltropico-lorenzia3.blogspot.com

A Palas de Rei, em presenten un parella catalana, la Carolina i en Miquel, i celebrem la trobada i la finalització d'etapa de les mexicanes amb un dinar plegats.

Havent dinat, cap allà quarts de cinc de la tarda, vam reprendre el camí, per tractar d'arribar a Melide. Quedaven per endavant uns quinze kilòmetres, que vam anar fent mica en mica, pensant en la recompensa a final d'etapa: una dutxa recuperadora i...el pop de casa Ezequiel o d'allà on fos, però pop al cap i a la fi -"el pulpo, en Melide", jucasel dixit-.

El paisatge verd se succeeix per aquests indrets i la conversa amb la Carolina i en Miquel fa que el temps i els metres avancin sense donar-nos comte, encara que cap al final les cames ja ens pesaven una mica, sobretot en entrar a Melide, on vàrem trobar el londinenc Ian patint de valent, adolorit d'un sòleo fomut...

La dutxa va arribar. El pop haurà d'esperar una altra ocasió.


Ver mapa más grande

Como quisiera,
poder vivir sin aire.
Como quisiera,
calmar mi aflicción.
Como quisiera,
poder vivir sin agua.
Me encantaria,
robar tu corazón.
(Maná, "Vivir sin aire")

1 comentari:

  1. Nen! No he fet mai la combinació pulpo-michelada, pero ya me estan entrando ganas, wei!!!

    ResponElimina