Etapa 17: Logroño - Nájera, 061110

El peregrí no té edat. Cada peregrí té un motiu per estar caminant. Hi ha quelcom que ens impulsa a fer-ho. Temps de reflexió, lluny de ser merament una excursió estiuenca o un esport, tot respectable en qualsevol cas. En la tesis de Nanna K.JØrgensen (cum laude a la Universitat de TrØndheim, Noruega) en parla d'impuls en fer el Camí, en búsueda del benestar, també espiritual, basades en estudis de camp.

I el fet de veure un peregrí amb adult estat de jubilació, provenent d'un país estranger (Alemania), sense telèfon a sobre per estar concentrat en el que feia, desclaç, adolorit per unes botes que duien massa kilòmetres a sobre, em convida a reflexionar un altra vegada de que això té un sentit. Admirable, Edgar!

Més endavant em trobaré a la Elsa (EEUU) i a la Judith (Canadà), amb les que caminaré fins arribar a Nájera i amb les que coiniciré durant la jornada següent, que treballen juntes en una associació als EEUU d'autoajuda a nens desfavorits, en excursions per les muntanyes.


Ver mapa más grande

I go to put my arm around you
and you give me a look like I'm way out of bounds
well you let out one of your bored sighs
Well lately when I look into your eyes
I'm goin down
(Bruce Springsteen, "I'm goin' down")

Etapa 16: Alcanadre - Logroño, 260910

Etapa que ja em conectarà amb el Camí francès, a Logroño. Sortim ben d'hora en Josep (amb el seu carro-transportador-de-motxilla), en Jaume i jo per arribar tots plegats fins a Arrúbal. Allí, deprés d'esmorzar, en Jaume reprendria el Camí amb un pèl més de pressa per tal d'agafar un autocar que el duria cap a Irún i poder començar el Camí del Cantàbric. En Josep i jo continuaríem junts fins arribar a Logroño. Allí ell aniria a visitar uns amics seus i jo agafaria el cotxe que havia aparcat el dia anterior per anar a cercar a dues peregrines molt especials que estaven fent el Camí en etapes diferents: primer cap a Azofra on es trobava la Jola,de qui em vaig alegrar molt de veure després de tant de temps, i després anar per trobar-me amb la Nanna, a Burgos, punt on ens havíem separat el dia 24 d'agost del 2007 i ara ens retrobaríem fent Camí, a la Catedral i després a sopar al Restaurante Don Nuño, tal com havíem fet uns anys abans.

Fins a Logroño el Camí es va fer molt agradable, tot i que a Recajo una aturada a la benzinera, va anar molt bé per agafar forces a base de Coca-Cola pel tram final.


Ver mapa más grande

Azofra,260910

Yeah, I have a notion of moving around in circles
Things just keep getting worse and worse
'Til they get all the way around
And then everything turns out alright
(Madrugada, "Norwegian hammerworks")












Burgos,260910

Don't you know that I'll be around to guide you
Through your weakest moments to leave them behind you
Returning nightmares only shadows
We'll cast some light and you'll be alright for now
(Jose González, "Crosses")

Etapa 15: Calahorra - Alcanadre, 250910

Amb el temps que et deixa una altre dissabte treballant a la feina, agafes el cotxe capa l'hora de dinar i t'en vas fins a Logroño, per aparcar-lo prop de l'estació de busos i agafar un bus fins Calahorra per començar l'etapa, i poder arribar fins allà on les tres hores de llum solar et puguin deixar: objectiu Alcanarre.


Baixar de l'autocar, motxilla a l'esquena i comença a caminar per creuar Calahorra. La ruta solitària i plàcida, accelerada per les circumstàncies. La llum solar aguanta al ritme que camines, sense angústia però amb l'escasa tranquilitat que dóna tenir una petita lot que pugui fer llum per si de cas. Però el trajecte no té pèrdua i a les vuit del vespre ja entrava a Alcanarre, que té una església romànica que és una joia, l'església Santa Maria de la Asunción, on el seu mossèn em convida a una petita xerrada i posar-me el segell de peregrí.


A l'alberg municipal,les antigues estances pels ferroviaris de la RENFE,coincideixo amb dos peregrins catalans, en Josep i en Jaume, i anem a sopar tots plegats.

Aquests dos peregrins, entusiastes de conèixer món, agraïts del què la vida els ha deparat, sabent valorar cada instant, en cada indret del món.



Ver mapa más grande

All around the world, you've got to spread the word
Tell them what you've heard
We're gonna make a better day
All around the world, you've got to spread the word
Tell them what you've heard
You know it's gonna be o.k.

(Oasis, "All around the world")

Etapa 14: Alfaro - Calahorra, 050910

D'Alfaro a Calahorra només hi ha un punt de descans, que sitúa just a mig camí. Diumenge a primera hora, al sortir d'Alfaro, a benzinera sortint del poble, al costat de la plaça de braus, és el perfecte recurs per agafar una coca-cola i alguna cosa per menjar.

Seguint al costat de la via del tren s'hi arriba a Rincón de Soto. Allí parada per entrepà i seguir ruta cap a Calahorra. Després de passar per una casa en ruïnes, no són 0,7 sinó 2,7 els kilòmetres que calen caminar per passar per davant de la finca de Tío Simón, ja força a prop de Calahorra.

Els horaris de tren de tornada des de Calahorra fins a Ribaforada van condicionar que haguéssim d'anar directament a l'estació de tren en comptes d'entrar al poble.
El tren de les 14:50 ens va dur a Ribaforada, on vam fer "la millor jerra freda de clara" que mai no ens havíem pres. Ens va sentir a glòria.

Gràcies a jucasel vaig passar dues etapes molt especials d'aquest Camí. Moltes gràcies, jucasel!


Ver mapa más grande


I wish I was the brakeman
on a hurtlin' fevered train
crashing a-headlong into the heartland
like a cannon in the rain

(The Waterboys, "The fisherman blues")

Etapa 13: Ribaforada - Alfaro, 040910

S'aixeca a les 05:00 am. Agafa un tren a les 06:00. A les 08.00 m'espera assegut a un dels bancs de l'estació de Delícias abans d'anar plegats en cotxe fins Ribaforada, on començarem un cap de setmana de Camí plegats. És en jucasel, qui sinó?!. Estaria acompanyat de qui fa temps em va parlar del Camino per primera vegada!. Un expert! Un Amic!.

Deixàrem el cotxe a l'estació de Ribaforada i, després d'un entrepà de xoriço, vam emprendre la caminata. Seguint el Canal Imperial , xerrant, de seguida vam arribar a Tudela. A Tudela vam anar al bar Isdidro -després d'un primer intent fallit per fer un entrepà a un bar prop de l'església de Magdalena-, a la plaça on hi ha la catedral, on ens vam barrejar amb els convidats a un casament que estaven fent temps fins que no arribava l'hora, i on fan uns entrepans que no es poden deixar de tastar.

De Tudela fins a Castejón era qüestió de seguir el canal i la via del tren. Descans a un bar amb una jerra de clara entre les mans, és una bona forma per recuperar i fer la darrera atacada fins Alfaro. Deixant Castejón hi ha al pas unes bodegeues abandonades però que curiosament tenen els jardins ben cuidats amb uns vinyes. Som al setembre i les vinyes ja es veuen carregades de raïm, a punt de fer la verema. El tram de Castejón fins Alfaro es fa tota l'estona per carretera, el pitjor de la jornada, especialment quan els cotxes que passen pel costat sobrepassen el llindar dels 60 permesos en aquell tran de carretera.

A l'arribar a Alfaro un cartell ens avisa que és una ciutat antinuclear. Ens dirigim al centre on hi ha la Colegiata de San Miguel. Just davant, al centre d'informació turístic, segellen la credencial i ens deixen la clau de l'alberg municipal, que hi ha al costat de l'oficina de la policia, on pernoctarem.

A l'alberg, després d'una dutxa i de conèixer un matrimoni del Pla de Santa Maria ens vam disponsar a anar a un bar i fer unes tapes, mentres vam veure el partit del Mundial de bàsquet Espanya-Grècia.


Ver mapa más grande

We've got to hold on to what we've got
Cause it doesnt make a difference
If we make it or not
Weve got each other and that's a lot
(Bon Jovi, "Living on a prayer")

Etapa 12: Alagón - Ribaforada , 290810 (!Oh,pobre de mí!)

L'etapa inicial prevista havia d'arribar fins a Gallur, però vist que l'hora a la que vaig arribar a aquest poble era d'hora i preveient una etapa de Tudela a Calahorra massa llarga, vaig optar per seguir des de Gallur fins a Ribaforada, seguint pel Canal Imperial, que tota l'estona quedaria a la meva esquerra. Hi ha l'opció de creuar el Canal Imperial i arribar a Ribaforada havent passat per Mallén i Cortes, però la primera opció em permetia retallar un parell de kilòmetres.

La sorpresa a l'arribada a Ribaforada és que era el seu darrer dia de festes i estaven preparant-se per fer un encierro i cantar després el ¡Oh, pobre de mi!. A l'ajuntament l'alcadesa en persona em va segellar la meva credencial i em va oferir dos entrepans i beguda, que van fer que em recuperés, mentres esperava el tren de les 21:40 perque em tornés a Saragoosa.


Ver mapa más grande


Pobre de mí,
pobre de mi,
se han acabado las fiestas
de San Fermín

(Tradicional, "Oh, pobre de mi")

Etapa 11: Saragossa - Alagón , 280810

A la Asociación de Amigos del Camino de Santiago de Saragossa (c/ San Vicente de Paúl,1 Entlo. /www.peregrinoszaragoza / tel. 976 292 605) hi trobareu gent sempre disposada a donar-vos un cop de mà. Prop d'allí shi troba l'alberg juvenil (Albergue juvenil Zaragoza / c/Predicadores 70/ 976 28 20 43), on fan un preu especial pels peregrins, d'uns 16 € la nit més un esmorzar.

Cal anar a cercar el riu Ebre i vorejar-lo a contracorrent per sortir de la ciutat.El riu ens farà de guia, ja que no no hi ha fletxes grogues per la ciutat. Cal reseguir-lo de ben a la vora, evitant allunyar-nos d'ell, sobretot a l'alçada de l'estació de tren Delícias on ens veuríem duts cap a la sortida però per l'autovia.
Per tant, seguint riu amunt cal anar a cercar l'inici de les fletxes, que les trobem un cop hem passat pel Polisportiu del Ebro, que des d'allí s'agafa la carretera que va cap a Monzalbarba.

El trajecte és força plàcid. Un cop passat Monzalbarba s'hi arriba a Utebo, un poble agradable de creuar. Després succeseix Sobradiel, amb l´'església dedicada a Sant Jaume. Seguim fins a Torres de Berrellén fins arribar com a final d'etapa a Alagón.
A Alagón no hi ha cap alberg, però sí un hostal on fan un preu especial pels peregrins (15€ la nit), que es diu Hostal Carmen i el trobareu a la Calle del Portillo -que és molt petita- amb el carrer Carrera de Caballos.



Ver mapa más grande

No és senzill saber cap on has de marxar,
pren la direcció del teu cor.
Mai no és massa tard per tornar a començar,
per sortir a buscar el teu tresor.

(Sopa de Cabra, "Camins")