Etapa 24: Población de Campos-Terradillos de Templarios, 020111

Si l'etapa del dia anterior va ser molt curta, la del dia d'avui va ser caminada de sol a sol. Un caminata llarga que passa per Carrión de los Condes.
A Carrión de los Condes hi ha una església romànica del segle XII, l'església de Santa María del Camino, espectacular de visitar i que tenia un Pessebre realment impressionant.
A Carrión de los Condes cal agafar energia perquè caldrà caminar gairebé 18 Kms per arribar al següent poble, Calzadilla de la Cueza. La travessia és maca però es fa inacabable. Quan vaig arribar a Calzadilla em vaig creuar amb un noi holandès, en Stephan, que està fent una llarga travessia a peu per creuar Europa de sud a nord, que el porta des de Tarifa fins al Cap Nord, a Noruega (www.crossingeurope.nl).

Vaig continuar fins a Lédigos i d'allí finalment fins a Terradillos de Templarios, on els propietaris de l'alberg privat Jacques de Molay, que estava tancat per festes nadalenques, em van deixar quedar-m'hi per dormir. Sort en vaig tenir!






Ver mapa más grande


To let myself go
To let myself flow
Is the only way of being
There's no use telling me
There's no use taking a step back

(Ane Brun, "To let myself go")

Etapa 23: Frómista-Población de Campos, 010111

Poques opcions semblava tenir per poder afrontar el tram que em quedava fins a Santiago, així que vaig agafar un tren des de Barcelona amb destí a Palència -on faria la conexió fins a Frómista- i caminar fins el dia 9 de gener en el recent estrenat any 2011 (El fet passava per perdre'm el cabrit que havia preparat la meva germana per Cap d'Any i la rebuda dels Reis Mags d'Orients, però tinc sort que entenien la situació...).

Així és com em vaig plantar a Frómista a les 19:00 del primer dia de l'any, i sabent que l'alberg estava tancat vaig decidir caminar -no abans sense passar per davant de l'església de San Martín- la curta distància que separaven aquest poble fins a la següent, Población de Campos, de nit...però el trajecte no tenia pèrdua: hi ha un camí del Camí de Sant Jaume que transcórrer parlal.lel a la carretera.

A Población de Campos em vaig instal.lar a l'alberg municipal, sol i amb fred, que està regentat per la propietària de l'hotel que hi ha al costat, la Imma, i que em van tractar molt bé.

En Miguel, en Francisco i en Jorge em van donar conversa i em van conduir fins el bar-botiga de queviures, on vaig comprar una mica de fruita i vaig xerrar amb l'amo, un gran culé.



Ver mapa más grande


I don't know anymore
What it's for
I'm not even sure
If there is anyone who is in the sun
Will you help me to understand
'Cause I been caught in between all I wish for and all I need
(Joseph Arthur, "In the sun")

Etapa 22: Castrojeriz-Frómista, 191210

La gèlida rosada havia deixat blanca la pujada a la serra de Mosterales i els camps que se succeïen. La boira no feia possible veure més enllà d'uns quants metres.

A l'església de San Pedro d'Ítero de la Vega hi feien ofici, així que m'hi vaig quedar. En aquest pobles de la Castella, a les misses els homes se situen en els bancs de darrera, o sigui que si no ho saps i arribes d'hora a l'església i t'ubiques cap a la meitat, t'exposes a estar envoltats de senyores que s'estranyen de veure't allí, és clar que vestit de peregrí, potser no hagi estat el primer.

Un cop vaig reiniciar el meu Camí, em va sorprendre molt el fet de saber que hi havia més peregrins fent aquell tram: em vaig creuar amb dos joves italians i més endavant vaig retrobar l'Erik, amb qui vam caminar junts fins a Frómista, havent passat per Boadilla del Camino.

Fent un entrepà a un bar de Frómista abans d'agafar el tren que em portés de tornada fins a Palència -on havia d'agafar un altre tren fins a Burgos, on tenia el cotxe-, vaig coincidir amb uns peregrings húngars i un de català d'origen sud-coreà, en Pau Choi, que mirava d'arribar a Santiago abans que s'acabés l'any.


Ver mapa más grande

What I am is what I am
Are you what you are or what?
What I am is what I am
Are you what you are or...what?
(Edie Brickell and the New Bohemians, "What I am")

Etapa 21: Burgos - Castrojeriz, 181210

Em va anar d'un pèl que no em deixessin pernoctar a l'alberg de Burgos -faltaven 5 minuts per les 22:00 quan hi posava els peus allí, un cop vaig deixar el cotxe venint des de La Almunia de Doña Godina-. Immediatament després entrava un peregrí suec que havia sortit de l'alberg per anar a buscar alguna cosa de teca.

La resta dels peregrins -no més de cinc peregrins en total-ja eren als seus llits, tots ubicats en la tercera planta d'aquest nou alberg, que aparenta ser un hotel renovat, vam fer nit plàcidament malgrat el bullici d'un divendres qualsevol al centre de Burgos.


Aquest serà l'inici d'un tram que fins ara no havia fet mai en els meus anteriors dos Camins: la distància que dista Burgos de Lleó és totalment nova per a mi, un tram nou per descobrir.

La sortida de Burgos és més agradable que l'entrada. M'acompanya un uruguaià, en Santiago, qui com parteix amb mi les seves vivències. Creuuem plegats Villalbilla de Burgos i Tardajos, i a mig camí de Rabé de las Calzadas ens trobem al peregrí suec, l'Erik, a qui amb el seu vis-i-plau bategem com el "corb", degut a l'efecte visual que fa la seva indumentària fosca caminant darrera seu.

A Hontanas vam fer àpat plegats, on s'hi estava un peregrí murcià.

Vàrem reemprendre la marxa fins a Castrojeriz. Per la tranquila carretera, que passa pel convent de San Antón, vaig estar cercant un missatge de "Ànims Carles" que hi devia estar en la part de darrera d'un senyal triangular de tràfic -s'havia escrit al setembre del 2007-, però que ja no hi era. Havien substituït les senyals per unes de noves.

A l'alberg de Castrojeriz vàrem coincidir amb en Leandro, un argentí afincat a Barcelona -ex-jugador de rugby amb la secció del Barça-, que inicià el tram Burgos-Lleó, l'únic que li faltava fer per completar tot el Camí, ja que fins llavors havia fet Saint Jean Pied de Port-Burgos i Lleó-Santiago..tal com havia fet jo en els meus anteriors dos Camins.






Ver mapa más grande

A long December and there's reason to believe
Maybe this year will be better than the last
I can't remember the last thing that you said as you were leaven'
Now the days go by so fast

(Counting crows, "A long december")

Etapa 20: Agés - Burgos, 081210

Dia 8 de desembre, dia de la Immaculada Concepció. Segon dia amb la peregrina Maca fent-me costat. El camí cap a Burgos des d'Agés passa per Atapuerca, poble amb uns jaciments prehistòrics declarats com Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l'any 2000. El trajecte és plàcid, tot i el fred.

A Orbaneja tenim la sort d'assistir a missa, curiosament, a l'Ermita de la Immaculada. El mossèn ens explica la història d'aquella ermita, que havia estat possessió d'un marquès que tenia a Orbaneja una casa d'estiueig on hi va fer construïr una ermita, que més endavant va passar a pertànyer a l'església.

El camí cap a Burgos des d'Orbaneja passa ràpida, tot i que l'arribada no és agradable pel fet d'atravessar per un polígon industrial.

A l'alberg de Burgos vam conèixer un matrimoni francès que celebrava el seu 50è aniversari de casats fent el Camí des de casa seva en bicicleta. Enhorabona a aquesta parella de peregrins per la seva gesta i trajectòria viscuda plegats!


Donar les gràcies a la peregrina Maca per la seva companyia durant aquests dues jornades.


Ver mapa más grande

There'll come a time when all of this is over
Something else will grow and take it's place
The brand new car:scrap metal in a junkyard
The children playing will grow up and leave home
Put it away this dream you can't stop dreaming
Put it away this anger and desire
The open road is infinitely hopeful
Take all those memories and throw them in the fire

And don't hurt yourself
Don't hurt yourself
Don't hurt yourself anymore

There's old man on a warm and sunny island
No job, no money, just a smile to call his own
Know what he says?. "The past will only haunt you.
Live for today. Each day's an open door

(Marillion: "Don't hurt yourself")

Etapa 19: Redecilla del Camino - Agés, 071210 (La Tradició de Villambistia)

El peregrí que normalment m'acompanya en les seves lectures d'aquesta web, ja sap de què parlo quan em refereixo a la Tradició de Villambistia, però pels que no la coneixeu us diré que, segons explica la llegenda, tot aquell peregrí que en el seu recorregut cap a Santiago passa per la localitat de Villambistia i sumergeix el seu cap en la font que hi ha al poble, aconsegueix arribar a Santiago. O sigui, que a dalt teniu la prova. Ara només em cal caminar unes quantes jornades més perquè la llegenda sacompleixi.

En aquest recorregut em va acompanyar la peregrina Maca. Com va fer en Jucasel en el seu moment, el suport d'amics peregrins sempre dóna alè per seguir endavant i fer que el Camí es faci més curt!

El Camí fins a Villafranca Montes de Oca transcórrer a bon ritme amb la peregrina Maca, per tal que els posteriors dotze kilòmetres d'ascens des d'allí fins arribar a San Juan d'Ortega no m'enxampin enmig de la negror de la foscor.

A San Juan d'Ortega, l'antic alberg conduït pel traspassat mossèn que oferia sopes d'all als peregrins roman tancat, fent doncs que l'etapa es prollongués fins Agés, on hi ha un nou alberg municipal molt ben acondicionat.


Ver mapa más grande

¿Cuándo vas a venir otra vez por aquí?
Cuando gire el poniente en tu cuello.
Tu tenias que hacer lo que habia que hacer
pero el mundo nunca era un pañuelo
(Quique González, "La luna debajo del brazo")

Etapa 18: Nájera - Redecilla del Camino, 071110

A Nájera va despertar el dia plovent. Terreny enfangat, però no era motiu suficient per fer que l'Elsa no caminés descalça com solia fer durant el Camí, pel simple fet de sentir-se formant part de la Mare Terra. Vaig aprendre a caminar al seu ritme, a ser una mica menys impacient.

En un bar d'Azofra retransmetien per la tele els actes preliminars de la benedicció del San Pare de la Basílica de la Sagrada Família. El recorregut requeria reprendre la marxa fins a Cirueña i després fins la Compostela Riojana, és a dir, Santo Domingo de la Calzada, on em vaig acomiadar de les meves companyes de viatge durant aquests darrers dos dies, per caminar sol fins a Redecilla del Camino -final d'etapa-, no sense perdre'm abans aturar-me al típic Bar El Sindicato a Grañón, on ens havíem estat divertint-nos de l'ambient autòcton tres anys endarrera, i que ara ho recordava sol amb anyorança.


Ver mapa más grande

What you feel is what you are
And what you are is beautiful
May do you wanna get married
Or run away
(Goo Goo Dolls, "Slide")