En acte desesperat per cosir els vells pantalons de teixit desgarrats , d'esquerra a dreta, en la part de l'entrecuix, la primera feina del dia, abans de començar la jornada, va ser recollir el fil i l'agulla que m'havia deixat l' hospitalera de l'alberg, i procurar deixar-los decentment cosits, almenys per evitar que l'airet que anava entrant m'anés refredant les parts notòries i les no notòries. La idea de comprar-me'n uns de nous a Lleó va quedar frustrada per no trobar-me a l pas cap botiga en hores no comercials.
L'etapa inicial fins a Lleó va ser de fred i pluja, d'una pluja que prometia ser un acompanyant més de viatge, dins del propòsit d'arribar a Sarria el dia 9 d gener, on hauria d'agafar un tren de tornada fins Saragossa ( i esperar fer el tram final Sarria-Santiago una propera ocasió).
A Lleó, vaig anar a fer una visita a la Catedral, que va ser el meu punt d'inici en la meva primera experiència fent el Camí, l'agost del 2005.
Era hora de recuperar forces per poder arribar fins a San Martín del Camino, així que vaig optar per entrar en el primer lloc que em sortís al pas i menjar qualsevol cosa, que no va ser altra cosa que una pizza, lluny de ser menú de peregrí però, què caram!, no hi figura dins dels 10 manaments del peregrí.
El tram des de Lleó fins a San Martín del Camino va ser un recordatori al que havia fet, però molt diferent. La pluja seguia caient i anava calant pels pantalons de teixit i per les botes.
Al pas per la Virgen del Camino, la visita al santuari d'estil modernista amb l'obra de Josep Maria Subirachs, em resulta, una vegada més, obligada.El recorregut segueix per Valverde de la Virgen, San Miguel del Camino i Villadangos del Páramo.
A Villadangos no vaig tenir opció de fer nit, ja que l'aberg estava tancat, o sigui que vaig haver fer fer l'últim tram fins a San Martín del Camino -on m'havien assegurat que l'aberg Ana estaria obert-, sota la negra foscor de la nit.
A l'alberg de San Martín del Camino vaig conèixer dos peregrins, en Ramón, valencià resident a Catalunya que havia estat cooperant amb Metges sense fronteres en les èpoques en les que no hi havia ONG's, i en Marc, fill de Figueres però treballant a la Creu Roja de Mallorca, i amb els que vam compartir un bon sopar i divertida, xerrada prèvia al merescut descans.
Ver mapa más grande
Y desafiando el oleaje
sin timón ni timonel,
por mis sueños va, ligero de equipaje,
sobre un cascarón de nuez,
mi corazón de viaje,
luciendo los tatuajes
de un pasado bucanero,
de un velero al abordaje,
de un no te quiero querer.
(Joaquín Sabina, "Peces de ciudad")
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada