La pluja seguia fent acte de presència. En Ramón ja havia abandonat l'alberg i en Marc seguia esmorzant, així que vaig començar en solitari la jornada, amb la intenció d'arribar a El Ganso al final de l'etapa.
Un cop vaig arribar a Hospital de Órbigo, aquest cop vaig triar la variant que passa per Villares de Órbigo i Santibáñez de Valdeiglesias, en comptes de seguir per la N-120, tal com havia fet al 2005.
A Villares de Órbigo, el sr. Enrique, caçador i gran amant del Camí, em va pronosticar i aconsellar de no arribar més enllà d'Astorga, ja que, per les hores de llum, era més prudent.
Me'l vaig trobar després a San Justo de la Vega, o millor dit, ell em va trobar a mi, quan des del seu cotxe em va cridar: ¡Ánimo, que ya llegas!...es referia a Astorga.
Entre Santibáñez de Valdeiglesias i San Justo de la Vega, vag creuar-me amb un peregrí francés, l'Oliver, que venia de tornada de Santiago i anava en direcció cap a França. A Astorga vaig poder comprar-me uns pantalons nous, i canviar-me'ls pels que duia, que havien començat a cedir el cosit que havia fet.
Després d'una passejada ràpida creuant Astorga i d'un entrepà i Coca-cola de rigor, vaig seguir el Camí, desafiant el que m'havia aconsellat el sr. Enrique. A Murias de Rechivalo vaig fer una parada per reposar energia amb una mica de xocolata.
Anant cap a Santa Catalina de Somoza, vaig trobar-me un peregrí, que descansava de l'esforç, i em vaig unir amb el seu repòs, i després, en el seu esforçl. Es tractava d'en Jean Carlos, un brasiler que estava fent el Camí per una promesa personal.
Amb ell vaig seguir fins a El Ganso, però com no hi havia l'alberg obert, vam haver d'anar fins a Rabanal del Camino (la fotografia de capcelera és poc abans d'arribar a Rabanal del Camino).
Amb en Jean Carlos vam anar a sopar després d'haver deixat les coses i d'haver-nos dutxat a l'alberg. L'endemà al matí pendríem sortides a diferents hores i ja no ens tornaríem a trobar.
En Jean Carlos, una gran persona, sens dubte!
Ver mapa más grande
Brasil, meu Brasil brasileiro
Meu mulato inzoneiro
Vou cantar-te nos meus versos
O Brasil, samba que dá
Bamboleio que faz gingá
O Brasil do meu amor
Terra de Nosso Senhor
Brasil! Brasil!
Prá mim... prá mim...
(Ary Barroso, "Aquarela do Brasil")
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada