El peregrí no té edat. Cada peregrí té un motiu per estar caminant. Hi ha quelcom que ens impulsa a fer-ho. Temps de reflexió, lluny de ser merament una excursió estiuenca o un esport, tot respectable en qualsevol cas. En la tesis de Nanna K.JØrgensen (cum laude a la Universitat de TrØndheim, Noruega) en parla d'impuls en fer el Camí, en búsueda del benestar, també espiritual, basades en estudis de camp.
I el fet de veure un peregrí amb adult estat de jubilació, provenent d'un país estranger (Alemania), sense telèfon a sobre per estar concentrat en el que feia, desclaç, adolorit per unes botes que duien massa kilòmetres a sobre, em convida a reflexionar un altra vegada de que això té un sentit. Admirable, Edgar!
Més endavant em trobaré a la Elsa (EEUU) i a la Judith (Canadà), amb les que caminaré fins arribar a Nájera i amb les que coiniciré durant la jornada següent, que treballen juntes en una associació als EEUU d'autoajuda a nens desfavorits, en excursions per les muntanyes.
Ver mapa más grande
I go to put my arm around you
and you give me a look like I'm way out of bounds
well you let out one of your bored sighs
Well lately when I look into your eyes
I'm goin down
(Bruce Springsteen, "I'm goin' down")
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada